Abans de començar s’ha repetit la xiulada a Bartomeu i la seva junta, però, tal com diuen els que hi entenen, mentre els resultats aguantin, les coses no passaran de la xiulada. Immediatament, la grada d’animació ha donat suport al segon entrenador blaugrana, Eder Sarabia, corejant el seu nom, com a desgreuge a les crítiques que ha rebut.
L’altre fet a destacar és la primera titularitat de Martin Braithwaite, que ha repetit una sortida espectacular fent un joc obert a l’espai i oferint-se per rebre pilotes llargues i, això és important, sempre acabant les jugades fins i tot les que són en fora de joc. Tot això esperona el públic i Braithwaite ho sap, que explícitament ho ha demanat. Amb ell al camp, s’obren les bandes i hi ha força menys passis en curt. Fins i tot els companys li han de dir que no tot ha de ser anar “a barraca” si no que asseguri les passades. Sap greu dir-ho, però Braithwaite ofereix més alternatives i opcions que no pas Griezmann, que no està clar què aporta al joc blaugrana.
Força de seguida les aigües es calmen, el joc s’estabilitza, i el partit resulta igualat, ni avorrit ni massa entretingut, i s’arriba, de nou, al descans sense gols i amb els paràmetres de possessió i de localització favorables al Barça per molt poc, gairebé igualades.
A l’inici de la segona meitat, és la Reial qui hi posa una marxa més i els guarismes estadístics, igualats al descans, es decanten obertament del cantó basc pel damunt del 75%, en els primers 5 minuts llargs. A més, qui primer mou fitxa en els canvis és la Reial i ho fa per posar encara un davanter més, Oyarzábal. Els contraris van veient que aquest és un Barça superable i passen d’aguantar a creure en la victòria.
Un xut de Rakitic en el minut 64 (ja ho havia provat a la primera part) que gairebé és gol, li torna a canviar la cara al matx. Els canvis tàctics abans esmentats que obren el camp propicien aquesta opció del xut dels migcampistes, un recurs escàs en molts partits i, miraculosament, una acció com aquesta capgira el matx i com a conseqüència se succeeixen diverses jugades d’atac del Barça.
De nou, però, es comprova que el Barça va just i torna la calma. A més, Setién, que havia fet escalfar Ansu Fati i Riqui Puig, canvia d’idea i treu Arturo Vidal, en el minut 73, quan la Reial havia tornat a ressucitar i estava arribant amb perill. Insisteixo: els contraris comencen a veure el Barça superable i la Reial hi anava, però perdona en diverses accions en transició.
I aleshores, en el minut 35, cau manà del cel en forma de penal solament vist pel VAR. Malgrat sigui sense voluntarietat, el defensor basc interromp la trajectòria d’una pilota centrada a l’àrea, que havia superat Piqué com a rematador. És penal perquè ho diu el reglament, però no perquè fos una acció de gran perill. Messi marca i tothom respira.
I aquí s’acaba el partit. La Reial hi torna a anar, perquè creu que se’n pot sortir, i arriben alguns contraatacs del Barça. Ansu Fati, substitut de Griezmann en el 84, centra cap a Alba, que marca en el milut 95. Tothom celebra el 2-0 i el públic desfila. El VAR, però, crida l’atenció a l’àrbitre i la imatge que veu al monitir, i que acaba tothom veient, mostra Ansu Fati amb el dit gros del peu en fora de joc i, sense que la pilota torni a estar en joc, el segon gol no puja al marcador.
El Barça va just, justet i ha guanyat just, molt justet.