El Barça i el Slavia de Praga empaten sense gols en un partit tàctic i travat. Malgrat la decepció del resultat, ha estat un matx molt interessant d’analitzar.
Clarament, el Slavia havia estudiat molt bé el joc dels blaugranes i els ha obligat a jugar “anti-Barça”, amb passades llargues, directes, en un joc simple i vertical, que ha propiciat jugades ràpides i grans galopades per les bandes dels laterals i, fins i tot, un gol anul·lat per banda.
Aquest tipus de joc no gens habitual de veure al Camp Nou (obert, gairebé trencat i provocant múltiples contraatacs d’anada i tornada) ha estat més favorable a les característiques físiques i tècniques del Slavia.
L’equip txec ha lligat curt De Jong i Busquets, que han fet moltes menys intervencions de l’habitual i poc transcendents, fet que ha obligat els centrals a dur la construcció del joc, sobretot Piqué, que Lenglet no s’hi ha decidit.
Amb tot això, Messi s’ha trobat sense ningú que li oferís joc i ell mateix s’ha hagut de fabricar les seves opcions, avui infructuoses tot i un xut a la creueta txeca. Els seus dos inicials companys a la davantera (Griezmann i Démbélé) segueixen donant la sensació de no acabar d’encaixar amb la filosofia blaugrana, fins i tot en un partit, com el d’avui, en el que calia provar altres iniciatives. Ansu Fati, substituint Démbélé en el minut 64, ha fet més que els dos francesos, aportant frescor i imaginació.
No sembla perillar la classificació en aquest grup F de la champions, el Barça segueix líder a la lliga, però s’ha perdut una bona ocasió de recuperar sensacions favorables i animar l’afició.