Les futbolistes a Itàlia han passat desapercebudes durant anys. Mentre l’esport i la visibilitat evolucionava a països com Anglaterra, França, Alemanya i Espanya, la regió italiana no ha comptat amb una Serie A femenina professional fins aquesta darrera temporada. L’èxit de la Juventus Women i la incursió de grans clubs a la màxima categoria, com el Milan, la Roma i la Fiorentina, han posat a la federació italiana la pressió necessària per deixar enrere la condició d’amateur. I, per la seva banda, les jugadores van amenaçar amb una vaga poc abans de l’inici de la competició.
La professionalització del futbol practicat per dones a Itàlia, sumat a un auge a nivell europeu gràcies a la celebració del Mundial de França, ha desencadenat una temporada plena de rècords i visibilitat. Les hereves del primer equip femení creat a Milà als anys trenta, la popularització del futbol a la dècada dels vuitanta amb els èxits a l’Eurocopa i la presència de la selecció a la primera Copa del Món el 1991, han posat Itàlia de nou al mapa després de vint anys de quietud.
Les italianes només han participat en dos dels set mundials disputats fins ara, sense comptar el d’aquest estiu. La millor actuació va ser la primera, el 1991 a la Xina, on Itàlia va arribar fins als quarts de final com a segona d’un grup format per Alemanya, Xina Taipei i Nigèria. En la ronda següent no van poder vèncer a Noruega, que es va classificar amb una victòria per 3-2 a la pròrroga. En canvi, a la Copa del Món del 1999, als Estats Units, l’azzurra no va passar de la fase de grups, després de quedar tercera per darrere del Brasil i d’Alemanya i per davant de Mèxic.
La selecció masculina no es va classificar, per primera vegada des del 1958, pel Mundial de Rússia de l’estiu passat. Per això, enguany la societat italiana té la vista posada en unes jugadores que tenen l’objectiu de demostrar a tot el món la qualitat i la progressió del futbol al país. Les expectatives són altes, ja que la squadra es va classificar per la competició mundial amb set victòries i només una derrota contra Bèlgica. Un dels punts clau de l’equip és la solidesa defensiva, gràcies a jugadores com la portera Laura Giuliani (Juventus), Sara Gama (Juventus), Elena Linari (Atlètic de Madrid) i Alia Guagni (Fiorentina). De fet, en els vuit partits de classificació, les italianes només van encaixar quatre gols.
La seleccionadora i exfutbolista, Milena Bartolini, és l’única que té el títol d’entrenadora d’equips masculins de la Serie A, juntament amb Carolina Morace, una de les futbolistes històriques de l’azzurra. Bartolini ha conquerit tres vegades l’scudetto, dos la Copa d’Itàlia i quatre la Supercopa d’Itàlia durant les seves etapes al Foroni Verona, el Brescia i el Reggiana. L’encarregada de tornar a penjar l’etiqueta de mundialista a la selecció femenina té la missió de fer arribar les italianes el més lluny possible, intentant sorprendre Austràlia, Brasil i Jamaica a la fase de grups. Milena Bartolini ha aconseguit compactar un equip ben organitzat i ple de talent, amb futbolistes que ja destaquen en el panorama italià, com Alice Parisi (Fiorentina), Barbara Bonansea (Juventus), Ilaria Mauro (Fiorentina), Cristiana Girelli (Juventus) i Valentina Giacinti (AC Milan). Independentment de l’actuació de les italianes a França, aquesta Copa del Món influirà, sense dubte, en el salt qualitatiu dels equips i en l’aposta pel futbol del país.