D’un Lopetegui condemnat a un Solari en ratxa. D’un Barça en la seva millor setmana de la temporada a un Barça irregular. L’única cosa que tenen en comú el clàssic de lliga i el d’avui de Copa del Rei és que es juga al Camp Nou i que Leo Messi va provocar el silenci absolut al feu blaugrana durant la setmana prèvia. Però aquesta vegada tot sembla indicar que l’argentí podrà format part de l’onze titular després d’entrenar-se ahir amb normalitat. A més, Ernesto Valverde ja va mostrar davant el València que considera aquesta semifinal més important que els partits de lliga que l’envolten. Les paraules pronunciades per part del de Viandar de la Vera sobre gestions originals de la competició del KO se les ha emportat el vent, que talla els llavis.
L’opinió pública culer va desprestigiar a l’octubre la maneta a l’equip blanc per la incompareixença d’un rival que malgrat això hagués pogut empatar el partit a la segona part mitjançant Modric. Aquells que són baixa en un sopar també tenen el poder de convertir-se en els protagonistes de l’àpat. Igual que, com va avisar Paul Auster a El llibre de les il·lusions, es pot estar absent fins i tot quan s’està present. Avui el Reial Madrid arriba a Barcelona amb la intenció de confirmar que pot començar a desprendre’s de l’antidepressiu perquè en el seu joc ja flueix la serotonina gràcies a un Karim Benzema que s’ha retrobat amb les sensacions d’aquelles tardes eternes als descampats del suburbis de Lió i a un Vinicius Jr. que cada cop que rep la pilota insulta a Lopetegui.
Davant d’aquesta situació, el Barça no té més remei que sortir a jugar l’anada de les semifinals amb l’onze de gala -és un dir perquè ningú, ni l’entrenador, té clar quin és ara mateix- per no endur-se una bofetada que provocaria una ona expansiva amb força suficient per alterar aventures europees. La Copa del Rei ha passat de ser un assumpte físic a tractar-se d’un cas psicològic capaç de tirar pels terres totes les il·lusions dipositades en una temporada. El conflicte d’emocions que tindrà lloc en l’eliminatòria entre els dos grans rivals de l’Estat serà la papallona d’Indonèsia que provocarà un terratrèmol a Barcelona o a Madrid.
L’eliminació treurà a la llum de forma sàdica les carències dissimulades del contendent perdedor. Si aquest és el Barça, la potència del resultadisme es debilitarà i la crítica enfocarà cap el joc pla i intermitent que el conjunt d’Ernesto Valverde ha portat a terme en la majoria de partits de la temporada. Si és el Reial Madrid, amb l’única possibilitat de títol focalitzada en la Champions League, reviurà la hipòtesi que sense un recanvi per Cristiano Ronaldo la temporada està destinada a ser de transició, igual que Solari. En tots dos casos, allò que menys mal farà serà quedar-se sense sumar una nova final de Copa del Rei.
En una anada de semifinals de Copa del Rei disputada el 17 d’abril de 2017, Leo Messi va millorar Diego Armando Maradona en assolir l’èxtasi mitjançant una jugada històrica davant el Getafe. Des del punt de vista resultadista, de res va servir perquè en la tornada disputada al Coliseum Alfonso Pérez els madrilenys van remuntar l’eliminatòria en un partit horripilant del Barça. Tothom recorda aquell gol, però poca gent aliena al Sevilla té present que va ser l’equip andalús qui es va emportar el trofeu a les seves vitrines. Aquest clàssic a doble partit que comença avui té més rellevància que la final del 25 de maig al Benito Villamarín.