El nou any arrenca amb el Barça encara més líder de la Lliga. Patint, suant, treballant. Amb un esforç titànic i amb estones de gran joc, però també amb moments de molta angoixa, els blaugrana s’han endut tres punts importantíssims del Coliseum Alfonso Pérez de Getafe (1-2), un dels camps més durs del campionat i el segon equip que menys gols ha encaixat en el torneig de la regularitat fins aquest diumenge.
I si aquesta victòria ha de dur algun nom propi, és el de sempre. Lionel Messi ha aparegut en els moments més transcendents, allà on el Barça necessitava aire, respirar d’una pressió intensíssima efectuada pels homes de José Bordalás que ha posat l’equip blaugrana contra les cordes durant diversos minuts, sobretot en els inicials de cada meitat.
Però Messi és casa. La salvació de la partida. Quan el Barça s’hi recolza, els quadres mal pintats es converteixen en obres d’art plenes de llum i l’equip es refà dels mals tràngols amb brillantor i espurnes d’una altíssima qualitat. Després d’una forta pressió inicial, amb gol anul·lat inclòs als locals per una falta prèvia sobre Lenglet -molt dubtosa-, el capità ha aterrat a la gespa del Coliseum per deixar clar de quin color està tenyida la Lliga d’aquesta temporada. Com set de les darreres deu.
El ’10’ barcelonista ha estat l’únic que s’ha cregut que una pilota pràcticament perduda podia acabar en gol. Bombejada, altíssima, favorable a la defensa del Getafe, tots els futbolistes l’han donat per morta excepte un. Tothom aturat menys un jugador, el millor de tots els temps, que amb fe i intenció ha trobat el camí del gol posant la punta de la bota entre dos centrals per, després de fer rebotar la pilota en el cos de Soria -el porter-, introduir-la entre els tres pals.
El gol de Messi ha obert els ulls al Barça, que a partir d’aleshores -corria el minut 20-, s’ha fet amb el control total del partit. Amb estones superant el 80% de possessió, amb el Getafe perseguint ombres i amb Arthur Melo i Messi connectant per treure’s la pressió de sobre -cada vegada menys intensa-, els blaugrana han tirat de llibret d’instruccions cruyffista per desactivar l’equip local. La pilota fluïa, es movia a bon ritme i el Barça se sentia còmode. I així fins que Suárez ha fet el segon, amb un obús des de la frontal de l’àrea, de volea, dificilíssim, que ha sorprès tothom.
Però la bestial rematada de l’uruguaià ha acabat amb la tranquil·litat culer. El Getafe s’ha tornat a activar i els blaugrana han fet una passa enrere, permetent dues accions consecutives de gol que han significat la reducció de la distància a pocs segons pel descans. Una mala passada per una bona primera part del Barça, perquè això ha permès els locals creure en l’empat tot just iniciada la segona. En el gol, per cert, error greu de marcatge de Gerard Piqué, que ha permès que Jaime Mata entrés dins l’àrea petita i rematés una passada de la mort inapelable per a Ter Stegen.
La segona part no ha tingut res a veure amb la primera. El Barça ha patit durant els 45 minuts, s’ha defensat malament amb la pilota i ha estat incapaç de mantenir el control general del joc, tot i la possessió. La pressió ha desbordat Rakitic, avui en el pivot, i ha provocat que l’equip perdés confiança en la sortida, una situació que ha permès el Getafe confiar en les seves possibilitats i generar diverses ocasions de gran perill. Un canvi de cara que Valverde ha provat de desenredar entregant el migcentre a Sergio Busquets, substituïnt Arturo Vidal i retornant Rakitic a la posició d’interior. Els barcelonistes, aleshores sí, han posat remei a la desorientació i s’han reorganitzat a través de la pilota per acabar enduent-se tres punts que el fan més líder i campió d’hivern.