El Barça, amb migcampistes de creació, és un altre Barça. Al conjunt blaugrana no li vèiem fer un partit com el d’aquest dimecres a Wembley des de la final de la Copa del Rei del Wanda Metropolitano davant el Sevilla. Aleshores, encara hi jugava Andrés Iniesta. El capità, el manxec, un dels emblemes del millor Barça de la història juntament amb Xavi Hernández i Lionel Messi. La foto de la Pilota d’Or ho definia tot.
Migcampisme. I un migcampisme molt concret. No el d’Arturo Vidal, ni el de Paulinho. Ni tant sols el de Coutinho, amb Dembélé volant per la banda com un pollastre sense cap i amb un equilibri totalment trencat. Iniesta tenia un substitut clar. El que més s’assemblava a Xavi, el que s’aproximava al perfil de centrecampista que més agrada no tant sols al culer, sinó a un home encara més important: a Lionel Messi.
Messi ha trobat a faltar un Arthur Melo des de l’inici de temporada. Un migcampista de toc, un jugador amb capacitat de creació, un futbolista dels escollits per entrendre’s amb el ’10’ i per formar part d’un equip que necessita la pilota per sobreviure. El Barça no és el Barça si no té la pilota i els temps del partit controlats. I Arthur garanteix que, al costat de Sergio Busquets -que avui ha completat 67 passades amb el 100% d’efectivitat- i ben a prop de Messi, el Barça creix exponencialment.
Fins i tot, el nou ‘8’ ha fet més passades que Busquets. Amb 70 intervencions, i un altíssim 91,4% d’encert, ha finalitzat amb gran nota la seva primera prova de foc vestint la samarreta blaugrana. Arthur ha brillat amb llum pròpia i ha il·luminat un camí que, abans d’iniciar el duel a Wembley, semblava més fosc que clar per a un Barça que arribava a l’estadi londinenc dubitatiu.