Havia de ser un dels derbis més igualats dels últims temps i ha acabat sent un dels més desigualats de l’era Cornellà-El Prat. Per què? Senzillament perquè Messi ho ha volgut. Ell solet ha desendollat l’Espanyol i ha endollat Suárez, Dembélé i la resta dels seus companys, mers actors secundaris, pràcticament de repartiment, en el que ha estat l’enèsim show de l’argentí; guionista, director i protagonista del primer derbi barceloní de Rubi. De retruc, el 10 blaugrana ha acabat amb la màgia d’un Espanyol que ja no és l’equip que era a principi de temporada.
Messi desintegra l’Espanyol
La resistència blanc-i-blava ha durat un quart d’hora; fins que ha volgut Messi. L’argentí ha rebut entre línies, a l’esquena dels migcampistes pericos, i ha enfilat els dos centrals de l’Espanyol, que s’han vist obligats a tombar Leo a un parell de metres de la frontal. Havia de ser per a l’argentí, que l’ha acaronat amb l’empenya i l’ha clavat a l’escaire. Llançament magistral per enderroc el pla inicial de Rubi.
Fins llavors, el Barça encara no s’havia trobat i mirava d’acostumar-se com podia al 4-4-2 que ha plantejat Valverde amb Dembélé a la banda esquerra. Tot just un grapat de minuts després del 0-1, precisament el francés ha desequilibrat encara més el que havia de ser un dels derbis més igualats dels últims anys. Xutàs amb la dreta de Dembélé també a l’escaire de Diego López. És clar, l’assistència ha estat de Leo Messi, que ha protagonitzat una autèntica exhibició de futbol cada cop que la tenia en tres quarts de camp.
El 10 blaugrana ha empetitit Marc Roca i Víctor Sánchez, els encarregats d’obstruir el joc del Barça entre línies, i ha silenciat Cornellà-El Prat sempre que ha aparegut. Cada vegada que ho feia era per regalar un gol a un company o per mirar de marcar-lo ell. Si al talent i a l’exhibició de futbol de Messi se li uneixen errades greus de l’Espanyol a l’hora de treure la pilota provocades per l’asfixiant pressió dels de Valverde sobre Marc Roca i la sortida des del darrere del rival, la cosa pot acabar amb golejada. Suárez, gairebé sense saber com, ha fet el tercer abans del xiulet de l’àrbitre. 0-3 al descans i encara gràcies per a l’Espanyol, que, si només ha encaixat tres gols a la primera part, ha estat perquè els pals i Diego López han evitat un resultat d’escàndol.
La segona part era un tràmit per als blaugrana. Per a l’Espanyol eren 45 minuts per mirar de fer alguna cosa si és que Messi ho permetia. Melendo, el golejador del derbi de Copa de la temporada passada al RCDE Stadium, ha estat l’únic que s’ha rebel·lat contra la tirania de l’argentí, pacient i tranquil d’ençà que ha tornat dels vestidors. El Barça ha sortit amb el pilot automàtic posat, atorgant el pes del partit a l’Espanyol, voluntariós i associatiu, però gens esmolat. L’empenta els ha durat als pericos el que ha tardat Rubi a treure de la gespa a Melendo, substituït per Sergio García a mitjans del segon acte. El canvi ha coincidit amb l’estocada final del Barça. De Messi. De qui sinó. L’argentí fins i tot ha esmorteït les ganes del RCDE Stadium de xiular Gerard Piqué.
Més Messi
Falta fora de l’àrea de l’Espanyol. Havia de ser per a Messi, que l’ha acaronat amb l’empenya i l’ha clavat a l’escaire. Sí, el mateix que a la primera part, però a l’altra porteria. A Leo, que avui s’ha posat el vestit de les grans ocasions, fins i tot se l’ha vist baixar fins al seu propi camp per recuperar una pilota que havia perdut el seu equip.
Óscar Duarte ho ha maquillat amb un gol a la sortida d’una falta, però el VAR ha invalidat la diana local. Ni la tecnologia ha somrigut avui als blanc-i-blaus, vulgaritzats i humiliats pel millor jugador del món, un Messi que ha convertit el derbi en el que ell ha volgut.