Josep Lluís Núñez va ser el vencedor de les primeres eleccions post-franquisme del FC Barcelona, celebrades el 1978, sense haver format part del club prèviament. I va dirigir l’entitat catalana durant 22 anys, fins el canvi de mil·leni. Prou temps perquè la seva presidència, que va començar amb polèmica per la forma com va pactar amb Nicolau Casaus per treure-li vots a Ferran Ariño, tingués diferents períodes de llum i molts altres de foscor.
Però, esportivament, sempre mantindrà els mèrits d’haver estat el mandatari sota les ordres del qual el primer equip de futbol, el 1992, va alçar la primera Copa d’Europa en una nit de maig a Wembley amb Johan Cruyff a la banqueta, fitxat un maig de quatre anys abans. L’holandès revolucionaria la manera de jugar del Barça i el convertiria en un referent en el món futbolístic, a més de llaurar el terreny per aconseguir els èxits futurs. També va ser de Núñez la incorporació de Diego Armando Maradona el 1981, encara que l’estrella argentina no va oferir el rendiment esperat per diferents causes.
El primer gran triomf esportiu de l’empresari va ser la celebrada Recopa d’Europa de Basilea del 1979 que el Barça va conquerir en vèncer per 4 a 3 al Fortuna Düsseldorf, amb un desplaçament massiu de seguidors culers com mai s’havia vist fins aleshores. La primera Lliga no va arribar fins la temporada 1984-85, el recordat títol aconseguit després de l’aturada d’un penal d’Urruti a Valladolid. A partir d’aquí, en vindrien sis més, quatre d’elles consecutives entre el 1990 i el 1994. A més, va alçar sis Copes del Rei, quatre Recopes d’Europa, dues Supercopes d’Europa i cinc d’Espanya.
Per contra, Núñez va veure com el Barça perdia en els penals la final de la Copa d’Europa de 1986 disputada a Sevilla davant l’Steaua de Bucarest, o com el 1994 queia per un humiliant 4 a 0 davant el Milan de Silvio Berlusconi a Atenes. Dos dels seus últims grans fitxatges van ser els brasilers Ronaldo i Rivaldo. El seu vicepresident primer, Joan Gaspart, fou finalment el seu hereu a la llotja del Camp Nou quan el constructor va decidir plegar l’estiu del 2000.