Marc Roca (la Granada del Penedès, 1996) és un dels exponents de la generació Chen, el primer -la resta són Aarón Martín, Melendo i Marc Navarro- que va debutar amb l’Espanyol de la mà de Quique Sánchez Flores. “Aquest noi ve a tombar la porta, i nosaltres li obrirem”, va dir el tècnic madrileny fa dos estius. Amb només 19 anys, es va convertir en una de les sensacions d’aquella pretemporada i va acabar fent-se un lloc a l’onze de l’equip català gràcies a la seva desimboltura sobre la gespa i el seu sentit tàctic. Al cap d’uns mesos, Roca va desaparèixer sobtadament de les alineacions i, la temporada passada, gairebé no va jugar amb Sánchez Flores a la banqueta. De fet, el futbolista penedesenc va tenir més oportunitats amb David Gallego, que només va dirigir el conjunt català cinc partits, que no pas amb el seu predecessor, que va estar a punt de deixar-lo marxar durant el mercat d’hivern. Les coses han canviat amb Rubi, que aposta per ell i l’ha convertit en el seu pivot titular. El migcampista de la pedrera blanc-i-blava va jugar els 90 minuts a Balaídos i va respondre a la confiança del nou míster amb una gran actuació.
Beneficiat pel mètode Rubi
“La proposta de Rubi ens agradarà a tots. Serem més protagonistes”, manifestava Roca durant l’stage del primer equip blanc-i-blau a La Garrotxa. Tenia raó, tal com es va palesar diumenge passat al camp del Celta. L’Espanyol no va guanyar, però va dominar durant algunes fases del partit i va tenir més la pilota que el conjunt gallec, que també aposta per la combinació i el control a través de la bimba. Amb Quique, els blanc-i-blaus havien rascat dos empats a Balaídos, així i tot, el seu pla per aconseguir-ho era molt diferent, menys propositiu i ambiciós, gairebé sempre perseguint l’esfèrica. Ho demostra el fet que, en el 2-2 de la temporada passada a Vigo, l’equip català només va tenir un 29% de la possessió, uns números molt allunyats del 52% que va registrar diumenge passat. I bona part de les 613 vegades que, en el debut a la Lliga, l’Espanyol va tocar la pilota -gairebé 200 més que en l’última visita a Balaídos- van passar pels peus de Roca, el futbolista més participatiu dels 28 que van tenir minuts, amb 80 intervencions i un 88% d’efectivitat en la passada. Cada vegada més, l’Espanyol i el migcampista granadenc són protagonistes sobre el terreny de joc.
El nou rol de Marc Roca
Si amb Quique i Gallego, Roca solia formar al costat d’un migcampista de tall defensiu, com Javi Fuego, Diop o Víctor Sánchez; amb Rubi actua de pivot únic, una mica més endarrerit que els dos interiors: Darder, més a prop de l’àrea que abans, i un Víctor Sánchez més alliberat. El penedesenc, amb un perfil clarament associatiu, ara és el principal encarregat de treure la pilota neta des de la defensa, apropant-se i oferint línia de passada als centrals, i equilibrar l’equip quan la té el rival, com ja va fer al camp del Celta.
Que el migcampista penedesenc assumeixi el lloc que ocupava ‘la Roca’ Sánchez en l’últim tram de la temporada passada és un altre símptoma que el nou entrenador està canviant la filosofia futbolística d’aquest Espanyol. El tècnic maresmenc confia en Roca, i el 21 blanc-i-blau s’hi troba bé en la seva nova posició, tal com va explicar fa uns dies en roda de premsa: “M’hi sento còmode, sóc protagonista i toco la pilota”. Gràcies a la proposta i la confiança de Rubi, Marc Roca, que encara té molt marge de millora, ha fet un pas endavant per créixer a l’Espanyol després de molts mesos a l’ostracisme.