Pot ser més curt escriure Els Miserables que no pas la crònica d’aquest partit de copa entre el Granada i el Barça, de tants canvis d’argument que hi ha hagut, arguments extrems. Aquest humil cronista havia escrit titulars tan diversos com: “Joc exquisit del Barça, però sense eficàcia”, “Injusta desfeta del Barça, víctima dels seus errors”, “Segona part indolent del Barça, que el porta a l’eliminació”, “Reacció de fúria del Barça, que força la pròrroga amb dos gols en els darrers tres minuts”, “El fantasma dels penals apareix per uns moments”, “El Barça atropella el Granada a la pròrroga”… i segur que me’n deixo.
El partit havia començat amb una banda dreta nova, Sergi Roberto i Trincao, i tornant Ter Stegen i Busquets. El domini del Barça ha estat total durant la primera mitja hora amb múltiples ocasions, per una sola dels locals. Sense patir i dominant en tot, possessió gairebé absoluta, localització no cal dir… i arriba un error greu d’Umtiti, que no treu la pilota i Kennedy remata a centre de Soro. La sensació és que ha estat un accident i que a la segona part es pot arreglar.
Doncs en el segon minut de la represa arriba el segon gol local, amb un nou error d’Umtiti. Soldado travessa el camp i bat Ter Stegen a mitja sortida. Gairebé a continuació Sergi Roberto es tira a terra fora del camp que veu que no pot seguir. Sembla una recaiguda de la lesió que l’ha tingut fora força setmanes. Entra Dest i les sensacions canvien com un mitjó: es veu un Barça incapaç de fer un gol i, a més, amb la mala sort de no encertar les ocasions que té: en el 61, Trincao xuta a trencar i la pilota va al travesser.
Entren Brethwaite i Dembélé pel dissortat Trincao i l’assenyalat Umtiti i van caient córners, fins a 18 seran, que el Granada defensa el 2-0 amb fe i encert. Entra Riqui Puig per Busquets. Nou xutàs al travesser, ara de Dembélé i hem de fer esment al porter local, el valencià Aaron Escandell, que n’ha parat moltes, algunes de molt de mèrit, com una xilena per sorpresa de Griezmann. Minut 85 i el pessimisme s’instal·la, tot i veure que el Barça hi va, i una jugada força menys perillosa que moltes altres de precedents acaba en el 2-1: La centrada de Messi sembla que sortirà fora i Griezmann lluita per tornar-la al camp. Va al pal que cobreix Aaron, li rebota a la cuixa i se li esmuny a la xarxa. És el minut 87 i encara en tindrem una, diu tothom: Messi la té i xuta, de nou, al pal, la quarta fusta dels culers, i s’entra en el temps afegit. En el 92, Messi vol fer la jugada de sempre penjant-la cap a Alba, el lateral no hi arriba, però s’avança Griezmann, avui el de la fe en recuperar opcions impossibles, i la posa perquè Alba, de cap marqui. És el primer gol d’Alba de cap des que és al Barça. Abans del xiulet per anar a la pròrroga encara hi ha hagut una galopada del local Luís Suárez que ha xutat fora per poc.
La pròrroga comença amb els blaugranes donant-se un respir. En el 95, nou xut de Messi que Aaron, el millor del seu equip, atura, i també refusa el segon intent de Braithwaite. Tan clar era que el Barça guanyaria, que arriba el 2-3 amb una impressionant rematada de Griezmann a una centrada precisa d’Alba. És el minut 99 i tot són flors i violes, però solament dos minuts més tard, en el 101, es pita penal contra els blaugranes per una empenta de Dest a Neva. Fede Vico empata des dels nou metres. Cau l’ombra dels penals en l’ànim de tots: el Granada, desitjant-ho i el Barça, maleint-ho, que amb un golet ho acabem.
Doncs no ha estat un gol, sinó dos: en el 107 de Jong recull un refús d’Aaron, de nou a xut de Messi i, la cirereta del pastís, en el 112, Alba marca de nou. És un golàs. Un atac blaugrana s’embolica i Griezmann oxigena la pilota enrere, dolça, i Alba deixa anar una canonada que doblega les mans d’Aaron. Jean Valjean Barça acaba doblegant l’inspector Granada Javert, en aquesta versió futbolística dels Miserables.