Dos gols de penal van certificar l’eliminació de la selecció espanyola i la classificació dels Estats Units per als quarts de final del Mundial de França, després d’un partit molt ajustat que va situar el combinat de Jorge Vilda en el mapa del futbol en categoria femenina. Dues penes màximes transformades per la capitana de la US Soccer National Team, una de les millors futbolistes del planeta i una figura que, a l’Amèrica del Nord, transcendeix el món de l’esport per convertir-se en un emblema social. Admirada pel seu futbol, Megan Rapinoe també ho és per la seva implicació en la defensa aferrissada dels drets humans i per la consciència col·lectiva -i les reaccions contràries- que les seves accions públiques generen.
La utilització permanent dels espais mediàtics per reivindicar injustícies ha marcat la carrera d’una esportista que es va sentir alleujada l’any 2012 quan va declarar la seva homosexualitat en una entrevista. “Va ser la millor decisió de la meva vida”, va explicar a l’LGTB Center de Los Angeles després d’assolir la medalla d’or amb la seva selecció en els Jocs Olímpics de Londres: “Vaig jugar més alliberada”. Rapinoe és una heroïna per al col·lectiu, tota una referent per mantenir una lluita permanent contra l’LGTBIfòbia de les institucions i de la ciutadania, sobretot la promoguda per l’administració dirigida per Donald Trump, a qui considera “sexista, misògin, racista, curt mental i una mala persona”.
Precisament, durant el Mundial que s’està celebrant al país de Claude Monet, l’extrem està duent a terme una de les protestes que més polèmica està generant als Estats Units. Els grups de dretes i, fins i tot, el mateix Trump, la critiquen de manera ferotge per haver decidit deixar de cantar l’himne nacional, una decisió presa per tal de fer públiques les mancances del govern nord-americà en qüestió de drets humans. “Crec que no em tornaré a posar la mà al cor, crec que no tornaré cantar l’himne mai més”, va afirmar després d’escoltar l’Star-Spangled Banner amb un genoll al terra en suport al jugador de futbol americà Colin Kaepernick, que va iniciar una gran rebel·lió en l’esport nord-americà amb aquell gest com a protesta per la violència racial. “Suposo que, pel fet de ser dona i homosexual, sento una major empatia cap a les persones que no es troben en una posició dominant”, va manifestar la futbolista. Kaepernick fou apartat de l’elit, tal i com les mateixes institucions han provat de fer amb Rapinoe.
Però la ’15’ de la selecció nacional no es rendeix. Durant el Mundial no s’agenolla, però segueix sense emocionar-se amb l’himne del seu país. “Farà falta molt temps per desfer sistemes que duen ancorats en la nostra cultura i en la nostra societat des de fa segles”, defensa l’autora de tres gols en aquest campionat i una de les responsables de la denúncia contra la pròpia Federació de Futbol dels Estats Units per la discriminació salarial que separa l’equip masculí del femení. El 8 de març passat -el Dia de la Dona-, la plantilla de la selecció absoluta dels EUA va presentar una demanda al Jutjat de Los Angeles per tal que la federació es veiés obligada a modificar els sous de les jugadores, però també per fer extensiva la reclamació d’igualtat “en nom de les companyes esportistes i totes les dones del món”, tal i com va expressar la capitana.
La veterana futbolista de 33 anys espera aixecar la seva tercera Copa del Món el proper 7 de juliol a Lyon -on hi va jugar la temporada 2013-14-, però el partit de la seva vida es trasllada fora dels terrenys de joc. La seva permanent batalla contra les injustícies i les discriminacions l’ha dut a col·laborar activament amb organitzacions com Athlete Ally -per la inclusió i la igualtat LGTBI-, Gay, Lesbian and Straight Education Network -entitat educativa- i Common Goal, destinada a combatre les desigualtats, el racisme, la pobresa i el canvi climàtic a través de les aportacions dels seus associats. Amb l’1% del seu sou, Rapinoe contribueix a promoure aquestes reivindicacions, la gran lluita vital d’una futbolista transcendental. També lluny de la gespa.