Els últims mesos han suposat una sanefa de bones notícies pel futbol femení. Sobretot a l’estat espanyol, el qual ha retallat significatives diferències a d’altres indrets -com França, Suècia o els Estats Units- que van ser pioners en donar la importància que mereix l’esport practicat per la històricament ignorada meitat de la població. Estadis plens, increment del seguiment mediàtic, categories inferiors de la selecció espanyola arribant lluny en Europeus i Mundials -o directament aixecant el títol al sub17 de Mèxic el passat desembre-, interés del món publicitari i el Barça arribant a la final de la Champions League han estat alguns dels esdeveniments que, per fi, han iniciat la revolució.
Sense anar més lluny, ahir la selecció absoluta espanyola, amb set jugadores catalanes, sis d’elles del Barça, va aconseguir el primer triomf de la seva història en un Mundial en vèncer per 3 a 1 a Sud-àfrica a Le Havre en la primera jornada de la fase de grups. Però totes les alegries acumulades que permeten ser optimistes respecte l’esdevenir del futbol femení a l’Estat i a Catalunya no poden amagar totes les discriminacions que els equips i les jugadores han de patir en comparació amb el futbol masculí. Dijous, a La República Esportiva vam confirmar que la temporada vinent la Primera Divisió femenina seguirà sense tenir VAR -mentre es treballa perquè en tingui la Segona Divisió masculina i mentre en té el Mundial de França- i que el contracte firmat a finals de maig entre la RFEF i l’empresa Hawk-Eye, qui s’encarregarà d’aquesta tecnologia a partir del curs vinent i fins el 2022-23, no esmenta la possible introducció durant aquest període.
D’altra banda, els salaris de moltes jugadores de la màxima competició estatal encara no els permeten poder-se dedicar al futbol a jornada completa i ho han de compaginar amb altres llocs de treball. És el cas de les integrants de l’Espanyol, les quals fins ara no arribaven ni al salari mínim interprofessional. El club blanc-i-blau s’ha compromès a que, almenys, el cobrin de cara a la temporada vinent independentment si acaba sent obligatori o no per tots els equips femenins de Primera Divisió, com així es preveu.
Un dels sectors que millor reflecteix l’interés que suscita a nivell social un partit de futbol és el de les apostes esportives. Més enllà del debat sanitari respecte les addiccions al joc que destrossen individus i famílies, el nombre d’apostes fetes en un esdeveniment concret i les quantitats econòmiques invertides són un clar indicador del seguiment mediàtic que tindrà. Per exemple, l’últim mes el guanyador va ser la final de la Champions League masculina entre el Tottenham i el Liverpool, i els principals perseguidors van ser les semifinals de la mateixa competició, la final de l’Europa League entre el Chelsea i l’Arsenal, i la semifinal disputada entre el València i l’equip d’Unai Emery.
“La final de la Champions League femenina entre el Barça i l’Olympique de Lió va generar poques apostes. En part, perquè estava molt desnivellada. D’haver estat més igualada, hagués generat més moviment, però igualment no hagués estat un dels 25 millors esdeveniments del mes”, explica a La República Esportiva un treballador d’una casa d’apostes, amb experiència en el sector esportiu. Assegura que tampoc han notat un increment significatiu d’apostes en el futbol femení aquesta temporada, malgrat la major repercussió mediàtica. “El problema és que la majoria d’operadors no ofereixen un bon producte en aquests partits -a vegades no hi ha live i poden ser mercats limitats que no tenen la mateixa varietat d’apostes com d’altres-. En el sector de les apostes esportives, la Lliga femenina mai ha estat rellevant i mai hem tingut algun usuari que hi hagi apostat fort. Gran part de culpa la té el producte. Aquells que proveeixen les quotes, que no són les cases d’apostes, no acostumen a invertir en traders per aquestes competicions”.
De totes maneres, això no significa que no hagin crescut les apostes en el futbol femení, sinó que no ho han fet d’una manera significativament superior a la resta d’apostes esportives. Cada trimestre el global d’aquestes s’incrementa. Per aquest motiu, les autoritats sanitàries estan tant preocupades en l’assumpte. “No hi ha una previsió realista que el Mundial femení pugui canviar la situació. Però que ara mateix no hi hagi altres esdeveniments importants -el 15 de juny comença la Copa Amèrica masculina-, estic segur que comportarà promocions per part d’algunes cases d’apostes. Seran promocions més encaminades a la retenció i a la fidelització que a la captació perquè encara el futbol femení no crida tant l’atenció com per moure una massa de nous usuaris”.
Però la progressiva visibilitat que els mitjans de comunicació li estan donant al futbol femení a l’estat espanyol acabarà ocasionant també un canvi en l’ecosistema de les apostes esportives. “Aquests han fet una gran feina els últims mesos, desmuntant mites i generant interès en el futbol practicat per dones. Això ajuda a les cases d’apostes perquè es podria afirmar que són els mitjans de comunicació aquells que generen indirectament la necessitat d’apostar en els usuaris que ja de per sí els hi agrada apostar”.