El futbol és un camp de conreu de supersticions. Una bona manera d’endinsar-se en l’assumpte és llegir Fútbol: mitos, ritus y símbolos de Vicente Verdú -a dia d’avui és bastant difícil trobar-ne un exemplar- o simplement obrir els ulls i observar els comportaments dels futbolistes, els entrenadors, els seguidors i els mitjans de comunicació. Aquests últims són els que han engreixat, per exemple, la maledicció de Bela Guttman, l’entrenador del Benfica que després de ser destituït el 1962 va predir 100 anys de sequera de títols europeus pel club de Lisboa. Des d’aleshores, ja van 57 i vuit finals perdudes -cinc de Champions League i tres d’Europa League-.
De la mateixa manera, els dies previs al clàssic de seleccions sud-americà la premsa no s’ha cansat de recordar la superlativa derrota del Brasil per 1 a 7 davant Alemanya a l’Estadi Mineirão en les semifinals del Mundial 2014, capaç de posar en dubte el Maracanazo com la nit futbolística més trista al país de Caetano Veloso. El fet que la canarinha s’enfrontés a Argentina en el mateix escenari i en unes altres semifinals -aquesta vegada de la Copa Amèrica- a només sis dies de complir-se cinc anys d’aquell esdeveniment ha permès divagar sobre l’opció que s’instaurés una nova maledicció en el futbol.
Però una conducció de Dani Alves per la dreta de l’atac que ha cedit a Roberto Firmino, aquest l’ha aprofitat per posar la pilota als peus de Gabriel Jesús, qui s’ha vestit d’espiritista per solucionar els problemes amb el més enllà. El Brasil portava embranzida en això de desafiar les males energies. Dissabte a la matinada va trencar una mala ratxa en eliminar el Paraguai als quarts de final mitjançant una tanda de penals després d’haver caigut d’aquesta forma en la mateixa ronda i davant el mateix rival en les últimes dues edicions de la competició.
Ni el Brasil ni l’Argentina han arribat en el seu millor moment -ni històric ni contemporani- a l’enfrontament, però en el primer temps l’estat de salut de l’albiceleste ha estat de major gravetat. La selecció de Tite, comandada al mig del camp pel blaugrana Arthur i pel madridista Casemiro -l’encarregat de donar coces a Leo Messi cada vegada que ha intentat una cavalcada-, ha dominat el partit fins al descans, malgrat que la possessió de la pilota ha estat igualada. La canarinha ha estat capaç de crear sensació de perill amb les combinacions dels seus atacants, inclòs Coutinho, qui ha mostrat una alegria en els moviments i un encert en les execucions poc habituals en ell durant els últims mesos. En canvi, l’Argentina només ha estat capaç d’incomodar Alisson a pilota aturada o amb xuts llunyans.
La situació ha canviat ràpidament només iniciar-se el segon temps, quan Lautaro Martínez ha pogut xutar a porta des de l’interior de l’àrea. No ha estat casual. L’Argentina ha començat a semblar un equip perquè les individualitats han trobat la manera de connectar les seves accions. Malgrat anar perdent, per primera vegada en el torneig l’albiceleste ha presentat la seva candidatura al títol. I Messi ha enviat la pilota al pal. El Mineirão ha temut el més enllà. Però quan menys s’ho mereixia, el Brasil ha sentenciat la seva classificació per la final gràcies a una magistral jugada de l’espiritista Gabriel Jesús, qui després de deixar enrere a tres rivals encara ha tingut temps per aixecar el cap i cedir la signatura a Roberto Firmino.