Eufòria manresana al vestidor del Palau en haver guanyat els blaugranes després de vint-i-cinc anys i uns mesos, l’octubre de 1996. I si busquem la darrera victòria a l’ACB, cal anar fins al març del 2009. Ha estat un partidàs que ha necessitat una pròrroga després de l’empat a 86 en el minut 40. Ben cert que els blaugranes sortien d’un forat amb moltes baixes Covid, però també és palès que el Baxi Manresa està en un moment fenomenal i, amb aquesta gran victòria gairebé ha segellat la seva participació en la Copa, que es disputarà al Palau Municipal d’Esports de Granada, del 17 al 20 de febrer.
El Manresa ha fet el que calia, ser forts en defensa i jugar a córrer, obligant els blaugranes a acceptar aquesta mena de partit intens, justet d’efectius com estava, que ha propiciat l’entrada en joc del jugador del planter blaugrana Nnaji, enlluernant tothom amb el seu joc. Per part manresana, Sylvain Francisco ha signat una actuació superba i el partit l’ha tancat Thomasson amb un triple en el darrer moment de la pròrroga.
El primer quart ha estat per a l’equip visitant, que l’ha acabat amb vuit punts per sobre (17-25). El segon ha estat per al Barça, de manera abassegadora (27-21), eixugant el desavantatge i invertint-lo per deixar-lo ara a +7 a favor. El tercer ha estat força un calc del primer (15-23) i els manresants l’han portat a l’inici. I el quart parcial ha resultat potent i igualat (27-26) per acabar en empat (86-86). La pròrroga ha tingut moments per als dos equips per tancar a favor seu i, quan el Barça dominava per dos punts, el triple de Thomasson ho ha capgirat. (95-96).
#LigaEndesa
En el 4º partido histórico para @agus_ubal…primer triple en el primer intento en su carrera ACB, sumándose al festival bombardero del Barça, en un verdadero partidazo ante Manresa pic.twitter.com/rQUzWv3vrI— Falta Técnica (@falta_tecnica) January 9, 2022
JOVENTUT 71 – REAL MADRID 90
Les sensacions al descans (42-38) eren molt bones per a la Penya, que havia remuntat un desavantatge de deu punts per capgirar-lo a favor. Llàstima de dos triples blancs que reduïen a quatre el coixí verd-i-negre. I els triples han estat la piconadora blanca a la represa, que contínuament i implacable ha anat augmentant la distància fins a l’exagerat barem final.