L’home més poderós d’Espanya no sap què fer amb el seu club. Plenipotenciari, autoproclamat gràcies a les seves martingales amb els Estatuts com l’únic president possible pel Reial Madrid, Florentino Pérez és un empresari audaç capacitat per sortir airós de multitud de situacions compromeses. N’hi ha una, però, que no pot controlar. El futbol són estats d’ànim i emocions. Il·lusions d’un col·lectiu quan les coses funcionen, però decepcions quan van pel pedregar. I la pilota és la que mana, sigui quina sigui la situació econòmica, els projectes patrimonials o l’estat meravellós del futbol formatiu. Si un equip construït per ser guanyador no guanya, el president perd credibilitat i la confiança dels seus socis.
Precisament, la responsabilitat d’aquesta temporada acabarà essent exclusivament seva. Florentino Pérez va fer servir la carta Zinedine Zidane, el coixí de l’home que va aixecar tres Lligues de Campions en quatre temporades a la banqueta blanca per tal de protegir-se per l’espifiada monumental de Julen Lopetegui i Santiago Hernán Solari, els dos darrers entrenadors fallits. Sobretot el primer, contractat generant una polèmica innecessària i deixant la selecció espanyola òrfena a dos dies de l’inici del Mundial. Aquella jugada, que va acabar amb les il·lusions de tot un Estat, li va durar quatre mesos. Ara, però, el tercer desig de la làmpada màgica ja s’ha utilitzat. Florentino va demanar Zidane com a últim recurs i es va salvar de la crema després de llençar per la borda totes les competicions en una sola setmana de febrer.
A partir de l’entrenador, el magnat va apaivagar els ànims i va començar a construir un futur que a hores d’ara segueix semblant tenebrós. 303 milions d’euros invertits en cinc jugadors -i el què ha de venir- i les sensacions són les mateixes. El Reial Madrid és un autèntic desastre. Han estat simples partits de pretemporada, però les actuacions del conjunt de la Castellana davant el Bayern de Munic, l’Arsenal i l’Atlètic de Madrid situen la casella de sortida en ple infern. I el derbi l’ha acabat de rematar. Una humiliació (3-7, amb 0-6 tot just inciat el segon temps) que costarà d’oblidar i que marca un abans i un després en la preparació del nou curs. El següent compromís amistós, davant el Tottenham Hotspur el proper dimarts, serà un examen parcial amb nota vàlida per als socis i aficionats merengues, que observaran el seu equip amb lupa.
La casa blanca crema, està encesa en flames i ni Zidane, ni Florentino troben la solució als mals. Els Hazard, Jovic, Militao i companyia, flamants incorporacions d’estiu, segueixen sense aparèixer, fora de forma i perduts entremig de la vulgaritat i d’una desorganització histèrica. I els de sempre, Marcelo, Kroos o Isco, continuen amb la dinàmica d’arrossegar-se per la gespa com ho feren la temporada passada, sense símptomes de millora i amb deu mesos per davant que es poden convertir en una odissea, una caminada eterna pel desert en un club que té pressa i que ja no tindrà cap paciència per demanar responsabilitats a les més altes instàncies.
Florentino Pérez s’està quedant sense xarxa de seguretat, una situació límit que el converteix en un dels homes més perillosos de l’esport professional. Capaç de vendre mig equip i d’acabar amb la farsa de la renovació de Sergio Ramos, a l’empresari de la construcció no li tremolarà el pols per evitar veure’s abocat a una petició col·lectiva que no vol ni imaginar-se. Florentino disposa de recursos per fitxar encara mitja Europa, amb el francès Paul Pogba com el principal candidat per agafar l’extintor i amb la figura de Neymar Jr sobrevolant l’estadi Santiago Bernabéu com el gran cop que tornaria a situar el president en una posició preeminent i de plena força. Seria la darrera bala, perquè la de l’entrenador ja està disparada.