El tercer partit ha aprofundit la ferida del primer i, de moment, deixa la victòria blaugrana en el segon queda com una anècdota. A la primera part els blancs anàven marxant, però molt a poc a poc i al descans, el 46-39 podia pensar-se com a remuntable. Ara bé, el tercer quart ha posat les coses a lloc i, més que qüestions del joc, la dinàmica, les cares, l’actitud tristoia dels blaugranes han fet que l’esquerda s’ampliés a tretze punts (66-53). En el quart període, els blancs han ampliat la diferència i, quan clarament s’han deixat, ni així els blaugranes s’han acabat acostant.
Al final han sortit no la segona línia sinó la tercera, tant en un cantó com a l’altre que en aquesta mena de partits no té massa sentit “maquillar” el resultat. Una xacra en aquest matx ha estat el rebot, clarament dominat pels homes interiors blancs, Malgrat els dos equips estan físicament al límit, és evident que el Madrid ha anat a més en el darrer tram de la temporada, mentre que a can Barça ha estat a l’inrevés i haver guanyat les fases regulars no els està servint per culminar els títols. Cal realment un canvi radical per podetr tornar a portar la sèria a Barcelona per a un cinquè partit. Diumenge, a les sis de la tarda, o caixa o anar a buscar la faixa al Palau.