L’avantprojecte de Ley del Deporte presentat pel Gobierno espanyol segueix generant anticossos entre els actors de l’esport, tant a Catalunya, com a la resta de l’Estat. Aquest dimarts, la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) es va afegir al Consejo General de Colegios Profesionales de la Educación Física y el Deporte (COLEF), al Colegio Oficial de Licenciados de E.F. y Ciencias de la Actividad Física y el Deporte (COPLEF) i a la Plataforma de Asociaciones de Deportistas en presentar sengles al·legacions al projecte, posant en dubte diversos articles com l’obligació que el Consejo Superior de Deportes hagi d’autoritzar l’organització de competicions internacionals o la intervenció de la gestió d’entitats privades.
Però més enllà del contingut, hi ha un actor de pes que hi veu un problema transcendental. Segons ha pogut saber La República Esportiva, el Govern de la Generalitat de Catalunya presentarà un recurs d’inconstitucionalitat a l’avantprojecte de llei, en considerar que aquesta proposta envaeix les competències exclusives en esport de les quals disposen les comunitats autònomes. “Diverses qüestions són competència exclusiva de la Generalitat i som nosaltres qui hem de decidir com s’organitza l’esport en el nostre àmbit”, expressa el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, en declaracions a aquest diari.
Els serveis jurídics del Departament de Presidència estan analitzant el text presentat pel Consell de Ministres liderat per Pedro Sánchez en dos paràmetres concrets. En primer lloc, “perquè la Generalitat té competència exclusiva en els esports” i, en segona instància, perquè “posem en qüestió l’extensió d’una llei que toca assumptes molt amplis”. Què vol dir això? Que el Govern entén que l’avantprojecte de Ley del Deporte és susceptible d’entrar en “qüestions que no correspondrien a un text legal” i que no haurien de ser legislades per l’Estat, sinó que s’han de regular des de les comunitats.
Segons explica Figueras, aquesta llei “hauria de ser molt minsa i que estrictament fes referència a aquelles qüestions esportives que són d’àmbit estatal, com per exemple quan hi ha representació esportiva de l’Estat a l’estranger”. A més, hi ha un segon element que grinyola al Govern: el finançament. Per a la Generalitat, i en referència a les competències exclusives de les comunitats, el Gobierno s’hauria de limitar a transferir els diners per tal que puguin ser gestionats directament pels governs territorials.
“Té sentit que hi hagi un CSD quan les competències són dels governs autonòmics? No. Té sentit que hi hagi un CSD que reguli el finançament? No. Entenem que els recursos públics haurien de venir directament. Si existeix un organisme, aquest ha de servir per regular assumptes exclusivament estatals. No té sentit l’existència d’organismes esportius públics estatals que gestionin uns recursos tant abundants”, exposa el Secretari General.
Una lectura política de la llei
La Generalitat critica també la precipitació que ha dut el Gobierno de Pedro Sánchez a presentar l’avantprojecte de Ley del Deporte sense cap tipus de consens. El Govern està sorprès per la “celeritat” amb la qual Sánchez ha presentat la llei, perquè segons explica Figueras, “s’estava produït un procés participatiu amb molts actors del sistema esportiu previ a l’elaboració del projecte”, un pas que es considerava necessari per aconseguir un bon consens.
Però el PSOE ha decidit tirar pel dret sense finalitzar el procés. “Hem interpretat aquesta participació no com una prioritat del CSD, sinó del Consell de Ministres, en una clara intenció de demostrar que s’està produïnt activitat legislativa”, manifesta Figueras, que té clar que la presentació de l’avantprojecte respon indiscutiblement a una “voluntat política”.