Una preciosa acció dins l’àrea entre Stuani, Pere Pons i Portu ha fet embogir un Montilivi que ja començava a necessitar un inhalador per respirar en condicions. En zona del descens i amb unes sensacions sota mínims, el gol del menut davanter murcià als deu minuts de la segona part ha fet justícia a un dels millors partits del Girona (1-0) en tota la temporada, en una de les poques victòries assolides a casa que retorna el conjunt català a la zona de permanència.
El Girona tenia clar que per igualar forces amb un Sevilla que disposa major qualitat tècnica calia posar-hi més ganes que el seu rival. I els d’Eusebio no han escatimat en intensitat, imposant-se físicament des del primer minut al conjunt andalús, que ha patit les embestides d’uns blanc-i-vermells que tampoc han rebutjat a la possessió de la pilota. Més enllà del retorn a la defensa de quatre homes, un fet que ja no és novetat veient els canvis tàctics permanents introduïts per l’entrenador de La Seca, la notícia l’ha generada la bona estructura disposada sobre la gespa que no ha permès grans arribades visitants.
Dominant els primers compassos i creant opcions de perill a través de la circulació de la pilota, el Girona ha obligat el Sevilla a recular metres per estar pendent de les constants diagonals de Portu i Stuani, molt actius i protagonistes principals d’una pressió alta que ha dificultat la sortida del conjunt entrenat per Joaquín Caparrós. Fins ben entrat el primer temps, Banega i Roque Mesa no s’han trobat gens còmodes, fent impossible la generació de futbol ofensiu dels sevillans i permetent les arribades catalanes, la més clara de les quals ha acabat amb una rematada al travesser de Bernardo en el minut 32.
El Girona ha estat més intel·ligent que el Sevilla i, a diferència dels darrers compromisos de Lliga davant el Vila-real o el Celta de Vigo, tot i la necessitat de guanyar obligatòriament, els gironins no han tingut la precipitació habitual. Amb calma, amb paciència, amb cap, amb Pere Pons i Granell exhibint-se en la zona de mitjos, els d’Eusebio han minimitzat la qualitat d’un Sevilla a priori superior i l’han atopellat quan ha comès l’error defensiu més greu del partit, als deu minuts de la segona meitat.
Només quan en faltaven quinze pel final, el tècnic lleonès ha decidit recular i no prendre més riscos. El gol ja estava fet i la victòria s’havia de protegir amb escut i espasa. Disposant un 4-1-4-1, amb Pedro Porro i Borja García donant suport als laterals Valery i Muniesa, el Girona s’ha replegat i esperant la pèrdua sevillista per arrencar a córrer buscant els espais oberts i la velocitat d’homes com el mateix Porro, ben fresc després d’haver descansat més d’una hora a la banqueta. I la decisió ha tingut èxit. El Girona s’ha protegit tàcticament i una bona gestió de la pilota l’ha permès prendre aire després de sis jornades sense puntuar i de no guanyar a Montilivi des del 27 d’octubre passat. Queda camí per fer, però la primera pedra ja s’ha instal·lat.