El Celta no s’havia merescut els dos primers resultats a casa seva, empat amb l’Espanyol i derrota exagerada davant del Real Madrid, i ha vingut a Montilivi a demostrar-ho, emportant-se la victòria. El raonament podria ser una mica l’oposat per als gironins: el bon inici del retorn a la primera categoria ha topat amb la realitat. Bon inici gironí també aquest vespre, però el Celta, de mica en mica, s’ha anat imposant i ja al descans l’alegria inicial del públic s’havia convertit en neguit. El neguit s’ha confirmat amb el gol gallec iniciada la segona part que, al cap i a la fi, ha servit perquè els de Vigo s’emportessin els tres punts.
Efectivament, en el minut 49, Iago Aspas (qui havia de ser altrament?) besa l’escut del seu equip després de superar el porter Juan Carlos i havent rebut la pilota d’en Carles Pérez. Amb una maniobra de rotar sobre si mateix, sens dubte apresa a La Masia, l’exbarcelonista de Granollers, havia deixat clavat un central amb tanta experiència com Juanpe i servia el gol al jugador més determinant dels gallecs, el que mai no perdona. A partir d’aquí, més sensació de 0-2 que no pas d’arribar a l’empat, ja que els visitants han dominat en totes les parcel·les del camp i les substitucions fetes per Michel, home per home, no han trencat mai la inèrcia del partit. Ha estat de destacar que l’entrenador tragués Terrats del camp, que no havia sortit de titular sinó que, en el minut 9, havia agafat el lloc de Yangel Herrera, prematurament lesionat.
De moment la reaparició del Girona a primera és de muntanya russa, alternant-ne una de freda i una de calenta. Era d’esperar, com també és d’esperar i de desitjar que es vagi aposentant a la categoria i que imposi el seu joc, el que sigui que encara no se sap del tot, en lloc de jugar a remolc de la filosofia del contrari, com avui ha estat. Avui, la idea del Celta era clara: fer-ne una i cap a casa.