Cristhian Stuani segueix signant bona part de la història del Girona a la Primera Divisió. L’uruguaià ha tornat a ser l’home més decisiu d’un conjunt català (0-2) que des de la èpica victòria al Santiago Bernabéu d’ara fa quinze dies no coneix la derrota. Aquest divendres, en un Vallecas més indignat amb l’horari del partit que amb el paupèrrim rendiment del seu equip, els blanc-i-vermells han signat el setè punt dels darrers nou amb un triomf gens vistós, però altament treballat davant un Rayo Vallecano que fa olor de Segona.
Tot i la localització de pilota més propera a la meitat de terreny del Girona, els catalans han tingut les idees més clares i s’han imposat sense patiments a un Rayo precipitat, nerviós per aquesta delicada situació que el mantindrà una setmana més en zona de descens a la Segona Divisió. Una extraordinària millora d’última hora necessita aquest equip madrileny si vol acabar salvant-se d’una caiguda que, a hores d’ara, s’intueix probable valorant el joc ofert pel conjunt de Míchel en les darreres setmanes.
Sense una gran actuació, amb les mínimes exhibicions individuals, el Girona s’ha recolzat en el sacrifici col·lectiu, tal i com feu al Bernabéu ara fa dues jornades, i en una solidesa tàctica que l’ha fet estar tranquil sobre el terreny de joc tot i no disposar d’una alta possessió de la pilota. Pere Pons i Granell, brúixoles d’aquest equip, han regnat en un mig del camp rebutjat pel Rayo, amb Advíncula, Mario Suárez i Santi embolicant-se en la sortida i convertint la creació dels vallecans en un batibull indesxifrable.
A la mateixa categoria s’ha situat la defensa del conjunt antifeixista, mal situada durant els atacs del seu equip i horrorosa en les transicions defensives que han facilitat les arribades del Girona a la contra. Portu, en una ocasió claríssima dins l’àrea i Granell, amb un xut llunyà al pal, han alertat del perill de deixar-los segons per pensar, no perdonant en la tercera oportunitat per avançar-se en el marcador i allunyar les pors de la divisió de plata que tant s’havia aproximat abans de la visita al Reial Madrid. Un control dins l’àrea d’Stuani, en un córner horrorosament defensat, i una definició de davanter centre –amb la punta de la bota- han enlairat un equip que ha embogit en veure com la pilota s’introduïa dins la porteria de Dimitrievski a la mitja hora de joc.
La dinàmica del primer temps s’ha repetit en la segona, tot i que el Rayo, empès per la necessitat de sumar, s’ha bolcat amb més cor que cap sobre l’àrea de Gorka i ha posat la por al cos del Girona en un curt període de deu minuts en el qual ha disposat de dues bones ocasions en les botes d’Álvaro i Embarba, però ha quedat finalitzat amb l’expulsió justa del central Ba, que s’ha vist obligat a agafar Stuani quan es tractava del darrer home, després que l’uruguaià li robés la cartera.
La vermella directa ha trencat l’embranzida dels locals quan pitjor ho estava passant l’equip gironí i quan la sola presència de Raúl de Tomás intimidava la defensa catalana, pendent d’una banda dreta superada una i altra vegada per les erràtiques decisions de Jonas Ramalho, avui titular per davant d’un Pedro Porro que ha disputat únicament els darrers deu minuts de partit. El temps suficient per enviar una pilota perfecta al segon pal rematada a plaer per Stuani, en el gol que ha tancat el duel i que ha permès el Girona sumar el setè punt dels darrers nou.