Sortir a empatar només et garanteix perdre. Un punt li anava mig bé al Girona, marxar de Getafe amb un empat podia fer respirar un conjunt que ha de rebre el Llevant a Montilivi en una nova final per assegurar la permanència, però per treure petroli del Coliseum Alfonso Pérez els d’Eusebio Sacristán havien de proposar quelcom més del què han presentat sobre la gespa de l’estadi madrileny. Els catalans han llençat un partit que els deixa en una situació límit (2-0), amb un Valladolid que els torna a situar en zona del descens després de vèncer aquesta tarda a Pucela davant l’Athletic Club.
Van passant els dies i el Girona sembla reservar-se per un duel que ja no li garanteix res. Fa tres setmanes, els gironins podien pensar que vèncer el Llevant en la penúltima jornada asseguraria disputar a Primera Divisió la propera temporada. Aleshores els valencians se situaven per sota en la classificació. Però ara, després de les sis derrotes consecutives i de només sumar tres punts dels darrers 21, el Llevant disposa d’una millor posició i ha deixat de ser un rival directe amb qui jugar-se el descens. Ara, la referència es diu Reial Valladolid.
Per al Girona, no només el de la propera setmana és un duel transcendental. Ho són tots. Inclòs el d’aquest diumenge a Getafe, un partit soporífer del conjunt català, que no ha generat ni una sola ocasió de perill en noranta minuts sobre l’àrea de David Soria. Ni un atac amb intenció. Un regal que l’equip de la perifèria madrilenya ha aprofitat per seguir sumant de tres en tres per mantenir la posició que el permetria disputar la Lliga de Campions el proper curs per primera vegada en la seva història. Ha semblat ben bé que el Girona esborrava aquest partit de la llista dels importants.
Greus errors en la sortida de pilota, descompensacions tàctiques que han permès els davanters del Getafe encarar Bounou fins a quatre vegades i una enorme manca de profunditat en els mínims intents d’atac dels conjunt blanc-i-vermell han definit un compromís oficial que torna a aproximar els gironins al precipici. I l’expulsió de Borja García per engegar l’àrbitre a dida, la cirereta d’un pastís podrit que, se salvi o no del descens, caldrà llençar a les escombraries per cuinar-ne un de nou, amb ingredients frescos i de qualitat. I el xef? Veurem la decisió de la direcció esportiva.
Els gols de Jorge Molina i Ángel Rodríguez han fet justícia a la ignomínia de partit perpetrat pel Girona, jugant-se la vida i sense coixí de seguretat, i han deixat els catalans penjant d’un fil i sense dependre d’ells mateixos. La pilota, ara, és a la teulada del Valladolid, que ha aprofitat el seu match-ball per tornar a enviar el Girona a la zona vermella per segona vegada aquesta temporada. Els blanc-i-vermells no estan morts, però estan obligats a sumar els propers sis punts per mantenir la categoria. Almenys, tenen el deure de deixar-s’hi la pell i no desaparèixer com avui.