La millor demostració que el Girona s’ha guanyat el respecte dels seus rivals a la primera divisió és que els visitants de Montilivi ja plantegen els partits tancant-se i donant per fet que els catalans tindran la pilota i actuaran creativament. Així, els visitants aposten per un pla conservador, de contenció, tot esperant poder fer alguna esgarrapada. Aquest, efectivament, ha estat el plantejament del Mallorca, un plantejament que ha aguantat tota la primera part fins al gol de Bernardo, en el segon minut de l’afegit. El central no ha volgut ser menys que el seu company Juampe, amb el seu brillant gol a Sevilla, i n’ha fet un de força semblant rematant un córner llarg.
A la represa, els balears han seguit amb el mateix pla ara amb la idea de tenir-ne una, ja no per guanyar sinó per igualar el marcador, i els ha arribat en forma de penal, resultat d’un embolic a l’àrea en una acció de córner on han anat per terra diversos jugadors. Muriqi ha enredat Gazzaniga i ha establert la igualada.
Ara, el més espectacular ha estat la reacció del Girona a l’empat dels vermells, avui de negre, que s’ha llençat a l’atac i, just després d’una impecable rematada d’Oriol Romeu resposta per una brillantíssima intervenció del porter visitant, Rajkovic, ha arribat el gol de la victòria, solament quatre minuts després del de la igualada mallorquina. En Taty Castellanps s’ha avançat i ha saltat per sobre del defensor, en una demostració de potència física i claredat a la recerca del remat per, de cap i ajustat al pal, retornar les coses al seu lloc.
Un equip que fos “menor”, poruc, hauria acusat l’empat visitant, arribat en el minut 79, però el Girona no s’ha espantat i ha resolt l’entrebanc del penal ben de seguida. La victòria, ara sí, el deixa de totes totes a primera i ho fa faltant encara força jornades, ocupant una espatarrant setena plaça, a les portes d’Europa.