Revisem tot plegat. El partit havia començat amb el Rayo molt més endollat, intentant repetir la proesa contra el Leganés i, en el minut 6, Isi es guanya la pilota dins l’àrea i la col·loca a l’escaire. Així, a remolc, tota la primera part ha sigut un patiment i, quan el millor que podia passar era arribar al descans amb la derrota mínima, a la primera que el Girona l’ha tingut, Sylla arriba a la línia de fons i la passada “de la mort” la remata Franquesa lluny de l’abast del fill de Zidane.
I què podia passar a la segona part, especialment després de la garrotada del VAR i les batusses anant als vestidors? Doncs que, al cap de 40 segons de la represa, Arnau repeteix la jugada del primer gol: línia de fons, pilota enrere perquè Sylla remati sense dificultats. El Girona ara sí que es posa 1-2 i les aigües del segon temps baixen molt menys tèrboles amb els intents del Rayo ben controlats. A les acaballes del matx, minut 90, arriba un gol madrileny i ningú no se’n queixa. El VAR, però torna a enviar l’àrbitre davant la pantalla per anul·lar-lo: és un justíssim fora de joc en una acció no immediatament al gol. Podia semblar una “compensació” pel xou del final de la primera part, però no, i tampoc no ens encega cap afany parcial: és un encert del VAR. Aleshores es decreten set minuts d’afegit en els quals ha estat a punt de caure un nou gol català. Una setmaneta de recuperar-se i a preparar una gran festa a Montilivi!