El futbol ha tornat noranta dies després. Amb més intenció que encert, els gironins han dominat l’encontre, relegant el Valladolid a un segon pla. Les complicacions han sorgit a l’hora de materialitzar la possessió en ocasions de perill real. La temporada tot just comença, i encara resten mecanismes per assimilar. Amb els duels enfront del Madrid, Vila-real, Celta i Barça a l’horitzó, els blanc-i-vermells hauran d’estrènyer les dents.
L’era Machín ja és història, i la primera possessió ha estat tota una declaració d’intencions. El joc de possessió és irrenunciable pel tècnic val·lisoletà, que des del primer dia ha treballat per adaptar les seves idees futbolístiques a la plantilla. El 5-3-2 que ha identificat el darrer lustre blanc-i-vermell ja és història. Eusebio ha dibuixat una línia de quatre defenses amb Muniesa com a lateral esquerra i el debutant Pedro Porro al perfil dret. Les absències de Mojica i Planas per lesió i d’Aday per sanció, han obert les portes de la titularitat a Porro, una de les sensacions de la pretemporada. Per davant, Timor era l’encarregat de tancar el mig del camp amb Granell i Aleix García en la posició d’interiors.
Els extrems segueixen reservats per a Portu i Borja García, amb Stuani com a única referència en la punta d’atac. La tendència associativa de Borja l’empeny a caure cap a la zona de mitjos, on comparteix espai amb Aleix García, amb el que s’entén a la perfecció. A l’altre costat, Portu busca recurrentment l’espai, esdevenint un pol d’atracció per l’atac gironí. La profunditat del murcià i de Porro per la banda esquerra provoca que Muniesa guardi la posició. La pressió alta, estrenyent la parella de centrals rivals, és una altra de les senyes d’identitat del nou sistema gironí.
Amo i senyor del tempo del partit, el Girona ha cercat durant el primer acte les vies per fer mal al conjunt val·lisoletà. Granell apuntava durant la setmana que la intenció és “no caure en el romanticisme de voler tenir la pilota per tenir-la”. Una tasca que esdevé especialment complicada quan el rival dóna una passa enrere i acumula jugadors a la rodalia de l’àrea. A partir de l’estratègia, un dels punts forts en els darrers anys, ha arribat la primera ocasió de perill. Granell penjava una centrada des del vèrtex dret de l’àrea que es colava pel pal llarg, on ha trobat la ràpida resposta de l’exblaugrana Masip. Les llargues possessions no donaven peu al factor sorpresa, i Borja García ha provat el xut llunyà en un parell d’ocasions.
La segona meitat ha mantingut la tònica dels primers quaranta-cinc minuts, amb un Girona voluntariós però poc punyent. Eusebio cercava respostes a la banqueta, donant entrada al “Choco” Lozano per Aleix García. Amb l’entrada de Lozano, el Girona ha passat al 4-2-3-1, amb l’hondureny obert a la banda esquerra i Borja García entrant per dins com a mitja punta. Stuani tenia el gol a tocar a vint minuts del final, mentre els 10.368 espectadors que han donat color a Montilivi s’activaven per empènyer el seu equip en el tram final. Pere Pons substituïa Timor, i el nouvingut Roberts, s’estrenava a deu minuts del final en detriment d’Stuani. Els locals han perseverat en l’intent, però no han estat capaços d’incomodar Masip en el tram final.