Un golet de Griezmann, just passat el minut 1 de la primera part, ha sigut suficient per donar-li al Barça la 55a edició del Gamper, partit ja fa temporades esdevingut simplement un pas més en la preparació de pretemporada i encara més en aquesta tan atípica.
Vist el resultat, que solament ha perillat en els darrers moments del partit en un parell de jugades dels valencians, anem per comentar el que s’ha vist. L’equip de sortida, que lògicament, ha de ser molt semblant al que obrirà la lliga el proper cap de setmana amb el Vila-Reial, no és massa innovador: la defensa amb els centrals coneguts, Piqué i Lenglet, i els laterals Roberto i Alba. Queda clar que Roberto li està guanyant la partida a Semedo i torna al lateral després que la temporada passada jugués molts partits al mig del camp.
Però és que al mig del camp ara hi ha overbooking, sobretot si l’esquema imperant és el de doble pivot, que avui han ocupat Sergio Busquets i De Jong. Aleshores, hi la línia de tres, amb Messi al mig, flanquejat per Coutinho i Ansu Fati i, al davant, Griezmann. Tampoc no estava massa clar i es pot llegir Ansu i el petit príncep als extrems i els dos jugadors simètrics, Messi i Coutinho, pel mig i força lliures.
Doncs Griezmann semblava donar-li la raó a Koeman en posar-lo de “9” quan, en el minut 1, remata com a davanter centre una centrada d’Alba que rep una passada magnífica de Messi, feta des de ben bé al damunt del punt de sacada al mig del camp, i tots ens les prometem molt felices.
En aquesta presentació de l’un per un, dues observacions: Suàrez i Riqui Puig s’han quedat a la grada. De l’uruguaià no n’és notícia. En serà després, mentre el partit evoluciona i es perden moltes bones jugades per la manca d’un rematador. Respecte al migcampista de Matadepera, la bomba esclatava a mitja tarda quan Koeman l’informava que no compta amb ell. Tenim un nou cas i caldrà veure com s’acaba enfocant, però ara mateix tot apunta que una nova perla del planter veu tallada en sec l’opció de passar al primer equip.
El partit es converteix en un “atac-i-gol”, però sense cap altre gol més. L’Elx serveix per veure què s’hi pot fer en tants i tants partits com el Barça es trobarà, de fet com a cada temporada, quan és manifestament superior i es troba amb un rival ben plantat que no el deixa jugar. I el problema és que es pot rumiar com afrontar aquesta mena de partits, però també cal saber com afrontar també altres partits on el rival sigui potent i proposi atac i domini. Això a la lliga es dóna amb tres o quatre rivals, però a Europa, són la majoria.
I més si, com avui, el rival porta un porter inspirat: Edgar Badia ha fet aturades boníssimes, cal dir, però, la majoria a xuts llunyans. Efectivament, no hi ha un clar davanter centre: les jugades que acabaven amb una bona pilota a dins, servides per les dues bandes (Roberto i Alba) s’han perdut i s’ha tornat a la solució de xutar. Han xutat Messi, Fati, Lenglet i, quan han sortit, Pjanic, Trincao i Dembélé. Koeman era un xutador i potser els ha dit que no se n’estiguin.
Anem per a aquests tres, que serien els “outsiders”, els que han de fer-se un lloc. Han entrat per Busquets, Griezmann i Fati. Ho han millorat? Pjanic, malgrat ser un veterà, no se’l pot jutjar per la mitja hora d’estrena. Trincao no és equiparable a Griezmann. Si pensem més en el que el francès ha fet des que és aquí, Trincao ho pot tenir bé. Dembélé és imprevisible i, també vista la trajectòria que porta, ja pot estar bé que sigui un revulsiu, més que no com a titular.
Un darrer canvi: Pedri per Coutinho. Encara no se sap si Pedri es queda al primer equip o jugarà al Barça B. Sembla, però, que Koeman el valora i el que està clar és, primer, que tots els altres jugadors que eren a la banqueta no han jugat i, segon, que, de nou, el catalitzador és Messi. Dels que no tenen la plaça fixa, Ansu s’hi entén (ja ho sabíem de l’any passat) més que no Dembélé. Amb Griezmann no tant, excepte moments puntuals, i Trincao apunta que s’hi pot entendre. I Coutinho no s’hi entén tant. Durant aquests darrers anys hem vist que moltes vegades les jugades acabaven en Messi i com tothom el buscava. Doncs, Coutinho, no. El brasiler crea i acaba les jugades quan ho veu i, si Messi passa per allà, no acaba de provocar-li que sotmeti la seva iniciativa al capità. I això que dic no és ni bo ni dolent. Avui s’han destorbat un parell de cops i han combinat poc.
El Barça de Koeman, resumint, no presenta massa novetats i en aquest Gamper, però, alguna pista més s’ha vist. S’acaben les provatures i ara ja va de bo.