El president de LaLiga confessa públicament que votarà VOX, argumentant que Espanya necessitava una alternativa com la presentada pel partit ultradretà, i cap dels clubs als quals representa posa el crit al cel. Des de l’any 2013, amb el pas endavant de la Bundesliga alemanya, lligues professionals de futbol com la Premier League, l’Eredivisie holandesa, la Major League Soccer americana o la Lliga MX mexicana s’han posicionat sense dubtar-ho a favor de les campanyes contra l’homofòbia en el futbol.
Algunes de les competicions s’han unit a les campanyes liderades per col·lectius LGTBI o, fins i tot, han donat suport a iniciatives dels governs estatals. D’altres han decidit llançar el seu propi projecte, posant totes elles el seu gra de sorra a la lluita contra l’LGTBIfòbia. El món de l’esport és conscient que les seves accions generen influència en la societat, essent des del seu naixement un reflex d’allò que els pobles volen per als seus ciutadans.
El futbol, com l’esport de masses més consumit i practicat, és el major transmissor de valors en les comunitats en les quals es desenvolupa. D’aquesta manera, els dirigents esportius proven d’avançar conjuntament amb les institucions i grups especialitzats per tal de construir societats més equilibrades, respectuoses, civilitzades i tolerants amb tots els col·lectius, fins i tot els vinculats amb la política. D’aquí que un club com el Barça entengui i defensi la democràcia com un element imprescindible per a la convivència.
Amb l’últim exemple, el futbol espanyol demostra seguir allunyat voluntàriament de la socialització. Javier Tebas, exmilitant de Fuerza Nueva i màxim responsable de les joventuts del partit a la província d’Osca durant els anys 80, segueix estancat en una etapa ja finalitzada de la història d’Espanya. El president de LaLiga, entitat que representa 42 clubs professionals de futbol, no només es nega a vincular la patronal a les campanyes de conscienciació contra l’LGTBIfòbia, sinó que normalitza el creixement del feixisme declarant que “Espanya necessitava una alternativa com VOX”.
A Tebas, recordem màxim representant de la Lliga de futbol espanyola, l’atrau el programa electoral de VOX. Accepta com a normal -i necessari- un partit que defensa l’expulsió immediata dels homes i dones sense la ciutadania en regla, que demana la derogació de la Llei contra la violència de gènere, que vol prohibir el matrimoni igualitari i que reclama la supressió dels col·lectius feministes. Feixisme sense embuts, ni eufemismes. “Si el partit segueix en la línia que va VOX, els votaré”, va expressar amb total normalitat.
I aquest és el problema. La normalitat amb la qual un dirigent esportiu de màxima responsabilitat defensa les idees d’un partit d’ultradreta i afirma que el país en el qual es disputa la seva competició, que recordem mou gairebé 1.000 milions d’euros, es mereix un govern que reprimeixi i menyspreï els seus propis ciutadans basant-se en la seva ideologia o condició sexual. I tot i mantenir aquesta mentalitat arcaica, la gran majoria de clubs van decidir votar a favor d’apujar-li el sou fins els 1,2 milions d’euros anuals per tal d’evitar que marxés a la lliga italiana. “És un gran empresari”, diuen. Com. Si allò que defensa fos normal i acceptable.