“El resultat d’aquest judici és que s’ha descobert una gestió il·lícita de fons il·lítics. Un grup de persones coordinades entre elles i dirigides per Rosell, amb la molt important col·laboració de Besolí, buscaven un propòsit comú: ocultar i emmascarar el seguiment dels diners procedents d’activitats delictives comeses per Ricardo Terra Teixeira al Brasil”. Aquesta és la conclusió principal del fiscal de l’Audiència Nacional, José Javier Polo, en el penúltim dia de judici contra Sandro Rosell i cinc persones més, acusats de blanqueig de capitals i de pertinença a un grup criminal destinat pressumptament a percebre i pagar comissions il·lícites a l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Terra Teixeira, per la compra-venda dels drets d’organització, de gestió i de televisió de partits de la selecció brasilera de futbol.
La Fiscalia ho té molt clar. Després de vuit sessions de judici en les quals Rosell, Joan Besolí, Marta Pineda, Shahe Ohannesian, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer han reiterat la seva innocència i en les què també han declarat diversos testimonis, la majoria d’ells negant la culpabilitat dels acusats, el fiscal ha emès el seu informe final i ha sol·licitat una sentència condemnatòria basant-se en les proves documentals de les quals disposa.
El Ministeri Fiscal, única acusació en el procediment, s’ha mostrat molt contundent envers les paraules dels processats i ha volgut deixar clar que les seves declaracions, únicament a preguntes de la seva defensa i evitant respondre a la mateixa Fiscalia -un dret-, han conformat “una versió parcial, pactada i molt interessada que ha donat lloc a una veritat falsa”. Polo s’ha queixat per no haver pogut fer preguntes “de difícil justificació” a Rosell, Besolí o Ohannessian per la funció d’empreses sense activitat que “només s’utilitzen per moure els diners, que no serveixen per a res més. Són societats pantalla o vulgarment, tapadores” o per la venda simulada de l’empresa Bonus Sports Marketing per tal de seguir cobrant i pagant comissions, de la qual ha afegit tenir divuit indicis per considerar-la fictícia.
“Si parléssim de guanys lícits o negocis adequats no hagués estat necessari el muntatge de l’entramat financer, l’existència de societats a Panamà, Andorra o Illes Verges. Si es tractessin de guanys lícits no seria necessària aquesta funció que anomenem blanqueig de capitals”, ha exposat abans d’entrar en detall en cadascuna de les proves i en contrarestar les declaracions de Rosell i la resta d’acusats. A més, ha insistit en afirmar que “Besolí és un autèntic testaferro” de l’expresident del Barça en la creació d’empreses a Andorra i que, per aquest motiu, “ha estat a la presó i és aquí assegut”. En relació a aquest vincle entre socis, el fiscal ha llançat una pregunta retòrica: “Què fan Teixeira, la dona i els fills fent ús de comptes i targetes VISA Platinum de Bon Us, societat de Besolí, si Besolí no té res a veure amb Teixeira?”
Investigació al Brasil contra Teixeira
En aquest sentit, José Javier Polo ha insistit en afirmar l’existència d’un procediment penal oberta al Brasil contra Ricardo Teixeira pels mateixos fets. “Existeix una cessió de jurisdicció a instàncies del Brasil i, com a conseqüència, l’obertura d’un procediment penal al país basat en els delictes que aquí es jutgen”, ha assegurat. Una de les proves principals, i la primera lectura realitzada pel fiscal durant aquest dilluns, ha estat una trucada telefònica entre Rosell i Teixeira en la qual es conversa al voltant de diversos destins com Qatar o Tailàndia, països sense tractat d’extradició amb Espanya ni el Brasil.