Sandro Rosell s’ha assegut, per segona setmana, al banc dels acusats de l’Audiència Nacional per seguir defensant la seva innocència en un judici pel qual se li imputen els delictes de blanqueig de capitals i de pertinença a una organització criminal i en el qual se li demanen penes de fins a onze anys de presó per haver establert, presumptament, una xarxa empresarial destinada a rebre i pagar comissions il·legals a l’expresident de la Confederació Brasilera de Futbol, Ricardo Teixeira, a través de diversos contractes d’intermediació entre Uptrend Developments LLC [empresa de Rosell i Besolí] i la societat International Sports Events (ISE) de l’Aràbia Saudita per la comercialització de 24 partits amistosos de la selecció canarinha i per un acord comercial amb la cervesera AmBev.
Aquestes comissions, segons la Fiscalia, se separen en diferents accions iniciades per Rosell. En primer lloc, els moviments de fons entre vuit societats que tenen com a origen Uptrend Developtments; en segona instància, la venda simulada de l’empresa Bonus Sports Marketing (BSM) a l’empresari libanès Shahe Ohannessian; en tercer lloc, la transferència de diners a familiars de Teixeira, com la compra de dues sales del centre comercial Leblon de Rio de Janeiro a l’esposa de l’expresident de la CBF per un preu molt superior al de la seva adquisició dos anys abans; i un darrer capítol vinculat amb un ingrés al secretari general de la FIFA, Jerôme Valcke.
Però la sessió d’aquest dimarts s’ha enfocat bàsicament sobre una qüestió: la venda de Bonus Sports Marketing. Inicialment el comprador havia de ser ISE, la mateixa empresa per la qual Rosell havia fet la intermediació amb la Confederació Brasilera de Futbol i la cervesera AmBev, però el conflicte entre l’Aràbia Saudita i Qatar va fer que el procés es cancel·lés amb el 50% del pagament efectuat. Cal recordar que el gran projecte de BSM era el contracte amb l’Aspire Academy de Qatar. Segons va explicar l’expresident del Barça en la seva declaració, qui va acabar comprant l’empresa va ser el seu amic Ohannessian, amb els 6,5 milions d’euros pagats per ISE convertits en una mena de préstec que el libanès podria anar tornant amb el pas del temps.
El director de drets esportius d’ISE, Dirk Hollstein -que ha respost amb un rotund “no” a la pregunta de si Teixeira o Rosell havien demanat comissions-, ha negat aquest dilluns que ISE i Sport Investment Offshore (SIO) -l’empresa d’Ohannessian- signessin cap pacte posterior a la renúncia d’aquella compra. “Conec SIO d’un document que vaig signar i de l’última declaració d’un testimoni en el judici”, ha expressat. Preguntat per si ISE va acordar quelcom amb SIO en relació a la compra-venda de BSM, Hollstein ha manifestat que “personalment no vaig fer res i no sé si alguna altra persona va parlar amb Rosell”, la mateixa reposta que ha donat l’advocat d’ISE a Espanya, Hinnerk Fauteck.
El Fiscal José Javier Polo, per part seva, ha intentat demostrar que l’empresa suïssa Kentaro, que havia adquirit l’organització dels partits de la selecció del Brasil a ISE, pagava comissions directament a Sandro Rosell a través d’unes transferències realitzades a BSM l’any 2010. Però Hollstein ha estat clar: aquells traspassos eren per ordre d’ISE, a qui Kentaro devia molts diners. “Kentaro ens devia molts diners i el pagament a BSM es demorava cada cop més. Al final, per estalviar temps, vam donar l’ordre que Kentaro pagués directament a BSM”, ha especificat.
Una due dilligence que enfronta la Fiscalia amb la defensa
Sandro Rosell valorava inicialment l’empresa BSM en 20 milions d’euros. I així ho va fer saber als propietaris d’ISE, interessats en la compra. Abans d’acceptar la proposta, però, ISE va decidir contractar una due dilligence que, finalment, va rebaixar el preu fins els 13.580.000 euros. Aquesta auditoria va ser realitzada per l’advocat d’ISE Hinnerk Fauteck, amb la subcontractació d’una altra empresa, Arcis, per tal de repassar-ne els estats comptables, tal i com han admès l’administrador d’Arcis -Ignacio de Vicente-, l’administratiu Francesc Montserrat i el mateix Fauteck.
Així mateix, Montserrat ha explicat que s’encarreva de “revisar uns estats comptables dins el marc d’una due dilligence que no dirigia jo” i ha insistit en la seva incapacitat per signar res, ja que no disposa dels títols d’economista ni auditor. “La part que vaig realitzar no servia per valorar l’empresa. La meva tasca no era suficient per valorar-ho”. Fauteck, per part seva, ha assegurat que “la valoració final la vaig fer jo. El senyor Montserrat només va mirar si la comptabilitat era correcta. L’únic i últim reponsable de la due dilligence sóc jo”.