Les opcions que el Barça jugués de forma atractiva aquest curs es van dinamitar quan l’equip d’Ernesto Valverde va arribar a la jornada 13 de la LaLiga amb 19 gols encaixats i 11 partits consecutius sense deixar la porteria imbatuda. A més, en el desè enfrontament de la sèrie, Quique Setién va passar tàcticament la mà per la cara al Txingurri i el Betis es va endur del Camp Nou un cridaner triomf per 3 a 4. En el mateix tram, però del curs 2017-18, el conjunt blaugrana només havia rebut 5 gols i no va arribar a la xifra de 19 fins a la jornada 33, quan el Celta va fer-li dos gols a Ter Stegen a Balaídos.
Així, en la visita al Wanda Metropolitano de la jornada 13 del campionat 2018-19, l’onzè i últim partit vivint com un vaixell foradat, Valverde va decidir tapar amb blocs de metall tots els desperfectes acumulats. Aquests blocs van tenir forma d’Arturo Vidal i Sergi Roberto en el mig del camp com a titulars davant l’Atlètic de Madrid per formar un sistema de 4-4-2. No li va anar pas malament l’invent perquè el Barça va esgarrapar un punt gràcies a un gol del dormilega -la setmana prèvia va tenir lloc un dels seus retards als entrenaments- Dembélé. A partir d’aleshores, quatre partits consecutius sense rebre gol i quatre victòries, davant Vila-real -precisament, el rival de demà-, Espanyol, Llevant i Celta. En tots ells, Arturo Vidal va ser titular.
I el joc del Barça va abraçar-se al resultadisme d’una manera efectiva. Si en les 13 primeres jornades el conjunt català va deixar escapar quatre empats i dues derrotes, en les 16 següents només s’ha quedat sense sumar els tres punts en dues: empat davant el València a casa i empat davant l’Athletic Club a fora. A més, en aquest mateix tram tan sols ha rebut 8 gols -ara en suma 27 en total, dos menys que el total del curs anterior.. Des de la jornada 13, Valverde majoritàriament ha proposat un ritme de partit lent, amb Arthur com a brúixola efectiva i Arturo Vidal com a solució piconadora; sense prendre riscos en defensa i encomanant-se a l’excel·lent temporada de Piqué i Lenglet quan s’ha produït un error en la fase de creació: i deixant tota la llibertat del món a Leo Messi i Luis Suárez perquè demostressin una vegada i una altra la seva feroç efectivitat de cara a porteria.
Així, el Barça ha sentenciat LaLiga malgrat costi recordar partits de notable cap amunt en la competició nacional regular, d’aquells que els jugadors pugen la línea de pressió i gaudeixen com si es trobessin al pati de l’escola. Potser entrarien dins d’aquest grup de privilegiats el de Cornellà-El Prat i el del Santiago Bernabéu. El joc pretés pel Txingurri no ha estat ni brillant ni atractiu, però ha assolit una consistència digne del millor Atlètic de Madrid de Diego Simeone. Almenys en territori espanyol. Queda el dubte de si totes aquestes qualitats resultadístiques serviran també a Europa, on encara criden de massa aprop les debacles a domicili en els partits d’anada al Parc dels Prínceps, al Juventus Stadium i a l’Olímpic de Roma.