Posar-se a veure un partit del Barça de bàsquet durant els últims anys suposa el mateix que seure a la butaca d’un cinema per presenciar una nova pel·lícula de M. Night Shyamalan. Tocarà la versió blaugrana que va ser capaç d’alçar la Copa del Rei al febrer després de remuntar 17 punts al Reial Madrid o la que va claudicar davant l’Efes Pilsen en el tercer quart del segon partit dels quarts de final de l’Eurolliga? Avui, el Barça, erràtic com en els seus pitjors dies, ha perdut per 87 a 67 -fins avui, la mitjana dels de Pesic en el play-off era de 93 punts a favor i 71 en contra- en el seu retorn a una final de l’ACB després de dues temporades sense ser-hi. Els blancs, que han disputat les vuit últimes, han estat una màquina precisa preparada per estudiar els organismes més minúsculs. I Facundo Campazzo -19 punts- i Sergio Llull -11 punts- els seus dos millors investigadors.
El partit s’hagués hagut de disputar al Palau Blaugrana, però el Barça va perdre el lideratge de la lliga regular i, en conseqüència, l’avantatge del factor camp en la final en sortir derrotat en tres dels últims set enfrontaments, sota la influència de l’ona expansiva de l’eliminatòria europea. De totes maneres, aquesta temporada ja havia guanyat dues vegades al WiZink Center en els tres partits que hi havia disputat. Però avui no ha estat possible. El parcial de 9 a 0 dels de Pablo Laso només començar ha estat una premonició.
El Barça no ha aconseguit el seu primer triple fins al minut 18 mitjançant Chris Singleton. Aleshores, el Reial Madrid ja en portava sis i guanyava d’11 punts. L’únic que mantenia els blaugrana dins el partit era la gran quantitat de rebots ofensius perquè el percentatge de tirs de camp era del 38% pel 53% dels madrilenys -han finalitzat el partit 35 a 49-. Un minut abans, els locals havien aconseguit la màxima diferència en aquell moment amb el 41 a 25 i han marxat al descans amb un cridaner 47 a 32. Els d’Svetislav Pesic no han desaparegut del partit, sobretot gràcies a l’aportació de Thomas Heurtel -14 punts- i Pierre Oriola -13 punts-, i han estat capaços d’arribar vius al final del tercer quart amb el 63 a 52. Però un parcial d’11 a 0 en iniciar-se els últims 10 minuts ha sentenciat l’enfrontament.
Shyamalan va ser capaç d’arreglar els despropòsits d’After Earth i d’Airbender: el último guerrero per tornar a meravellar amb Split i Glass –i acabar, així la trilogia d’El Protegido- i el Barça havia aconseguit sobreposar-se a les febleses de principis i mitjans de primavera per tornar a ser un equip superb en aparèixer les primeres temperatures estiuenques i el play-off. Donava la sensació que si ara es comencessin a jugar els quarts de final de l’Eurolliga, l’equip català no tindria massa problemes per classificar-se per la Final Four. Però avui aquesta ha desaparegut al feu blanc en el duel entre els dos equips més en forma del panorama estatal, els eterns rivals.
Ni Joventut de Badalona ni Tecnyconta Saragossa, els dos conjunts revelació de la temporada, capaços d’eliminar al Baskonia a la Copa del Rei i a la Lliga, respectivament, van poder inquietar el Barça en els quarts de final i les semifinals de la competició. Com tampoc el Baski Manresa i el València Basket van aconseguir-ho amb el Reial Madrid. Els blancs i els blaugrana han arribat imbatuts a la final. La tirànica dualitat del futbol estatal -entre els dos, nou Lligues i vuit Copes del Rei en l’última dècada- també s’està vivint en el bàsquet -entre els dos, vuit Lligues i 10 Copes del Rei en l’última dècada-.
Dilluns es disputarà al WiZink Center el segon round del combat al millor de cinc. I l’aficionat culer es tornarà a seure davant el televisor amb la mateixa incertesa que si anés a veure El Sexto Sentido sense conèixer el gir final.