“Vaig anar a la República Dominicana per estar-hi 25 dies i ja hi porto quatre anys”, diu en Guillem Castanyer (1981, Barcelona). Des d’aleshores, ell és el seleccionador de korfbal del país caribeny i més tard també va assumir el càrrec de director tècnic de la federació .
En el Campionat Panamericà del 2018, celebrat a Cali (Colòmbia), la República Dominicana aconseguir el seu objectiu en finalitzar en segona posició, només superada pel Surinam, una antiga colònia holandesa que actualment s’està nodrint amb jugadors de la lliga del país creador i dominador del korfbal. Aquesta plata va significar la classificació per disputar per primera vegada a la seva història el Mundial d’aquest esport -la pròxima edició començarà l’1 d’agost a Durban (Sud-àfrica)-. Però la selecció catalana no és l’única que pateix dificultats econòmiques i les de la República Dominicana directament l’han obligat a renunciar a la seva plaça pel campionat -se l’ha quedat Macau-. El Ministerio de Deportes y Recreación no ha donat el vistiplau a la despesa que suposa viatjar fins a latituds tan allunyades.
Però aquest mateix òrgan va ser el que va contractar en Guillem el 2015 per impulsar el korfbal en un país on fins aleshores no tenia història. “La IKF -Federació Internacional de Korfbal- abans de les competicions internacionals -en aquest cas va ser el Panamericà- acostuma a enviar a entrenadors amb experiència a països novells en la pràctica d’aquest esport perquè durant un mes els ajudi en la formació de jugadors i entrenadors. A mi em va tocar la República Dominicana”, relata. “Però en finalitzar aquest període els del Ministerio em van proposar quedar-me allà com a entrenador perquè vam ser capaços de guanyar el torneig. I vaig acceptar l’oferta”. Les dificultats econòmiques tampoc van permetre a la selecció caribenya participar en el Mundial del 2015, disputat a Amberes (Bèlgica), i la seva plaça -en aquella edició només hi va anar una selecció americana- la va ocupar el Brasil.
En aquell moment, en Guillem vivia i treballava a Lleida, on jugava i entrenava al Club Korfbal Lleida. I també ajudava al Club Esportiu Korfbal Vilanova i la Geltrú. Ho va deixar tot i se’n va anar tot sol cap a l’altra punta de l’Oceà Atlàntic. “Vam començar el projecte pràcticament des de zero. Quan vaig arribar allà, ja hi havia 30 jugadors seleccionats i vam anar fent una tria fins quedar-me amb els 12 que formen la selecció”. Cinc mesos abans de l’arribada d’en Guillem, dos altres catalans havien plantat la primera llavor del korfbal a la República Dominicana. L’Albert Vidanya i el Daniel Ezpeleta, també contractats pel Ministerio, van anar a fer formacions de korfbal a estudiants d’Educació Física a Santo Domingo, la capital, i a Santiago de los Caballeros amb la intenció de captar els primers esportistes i entrenadors interessats en involucrar-se en aquest esport. La resta de pioners van sortir d’uns campaments d’estiu en els quals els participants provaven diferents disciplines, algunes d’elles desconegudes allà.
“Els directius de la futura federació i jo la vam començar a crear i també vam fundar sis associacions repartides pel país -ara n’hi ha sis-. Paral·lelament, anàvem formant entrenadors, comprant material i organitzant campionats”. Però encara no hi ha suficients jugadors i equips com per inaugurar una Lliga nacional. Així, una de les maneres alternatives que tenen els jugadors i les jugadores dominicanes per incrementar el seu nivell és anar a jugar a l’estranger. D’aquest propòsit fa dos anys va néixer un projecte finançat pel Ministerio que va portar a Catalunya quatre jugadors del combinat nacional dominicà. Ara la intenció és repetir l’experiència a Holanda i Portugal. “Mentrestant, els professors d’Educació Física dels instituts es van interessant pel korfbal i els nens i nenes moltes vegades venen a veure els nostres partits. I també hem aconseguit una repercussió mediàtica significativa al país”.
Segons en Guillem, els jugadors dominicans “destaquen pel seu físic. Aquest aspecte fins i tot ha cridat l’atenció dels entrenadors holandesos. La majoria d’ells procedeixen del bàsquet, però també alguns de l’handbol. Tenen la influència del bàsquet nord-americà i han d’acostumar-se a les particularitats del korfbal i aprendre la seva tècnica”. La selecció de la República Dominicana, malgrat no haver pogut disputar encara cap Mundial, ha competit en altres competicions internacionals i en partits amistosos davant seleccions europees potents. “I els hi hem plantat cara. Al Mundial de Sud-àfrica estic convençut que haguéssim pogut superar la fase de grups i quedar entre els vuit primers”.