Un pedaç. Simplement un filtre per provar de tapar les vergonyes d’un sistema corcat. La violència al futbol argentí ha fet la volta al món en aquestes darreres setmanes, durant les quals el focus mediàtic s’ha centrat en la ja fatídica final de la Copa Libertadores que està enfrontant -encara- els dos clubs locals amb més història, River Plate i Boca Juniors.
Buenos Aires ha estat el centre d’atenció de l’esport mundial per l’onada salvatge exhibida pels afeccionats radicals de River en les hores prèvies al partit de tornada, el decisiu duel que decidia el títol més prestigiós del continent llatinoamericà. La suspensió, per dues vegades, de l’enfrontament entre els conjunts enemics ha estat la gota que ha fet vessar el got.
Però, el got de qui? I quin remei s’hi ha posat? Finalment, la Confederació Sudamericana de Futbol (Conmebol), amb l’aprovació de la FIFA, la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), els clubs participants i el Reial Madrid, ha decidit que la final es disputi a l’estadi Santiago Bernabéu. A 10.000 quilòmetres distància del lloc original. Una solució que, inicialment, pot semblar adequada per evitar la topada entre les dues afeccions.
Ara bé, el problema segueix existint. De fet, no deixa de ser endèmic. Ja ho explicava el Doctor en Història Contemporània i especialista en grups radicals del futbol, Carles Viñas, en “El Cafè” compartit amb La República Esportiva aquest dimecres. “Si no hi ha interès per totes les parts, la violència a l’Argentina seguirà existint”. També ho confirma el periodista argentí Patricio Burlone, present en la cobertura informativa de la final continental: “Els que van tirar pedres, els barrabravas, viatjaran tots a Madrid perquè ho fan finançats pels clubs.”
La violència dels grups radicals a l’Argentina, els anomenats Barres Braves, segueix sense tenir solució per la connivència de tots els agents que envolten el món del futbol local. Juntes directives, policia, institucions polítiques, lliga de futbol i la mateixa Conmebol. Ningú pot -o més aviat, vol- acabar amb el problema. A principis de temporada, un fet que ja és conegut, els líders de cada Barra Brava es reuneixen amb els capitans dels equips per tal de recollir els diners necessaris -aportats per la plantilla- i cobrir la despesa que els radicals tindran per assistir a tots els desplaçaments del seu club favorit.
El jugador que no s’avingui a pagar, fet que ja no succeeix en cap cas, automàticament passa a ser el centre de la diana. Insults durant els partits, llançament d’objectes, escarni públic i, fins i tot, assatjament als seus familiars. Impensable que cap futbolista es negui a col·laborar amb els capos d’una màfia que s’estén fins el punt més alt de la piràmide institucional. No se’n salva ni un.
És per això que el canvi de seu, el trasllat de la final a Madrid, no significa cap impediment pels culpables de la suspensió del partit a l’estadi Monumental. Els barres braves viatjaran i, per a més greuge, ho faran plegats. Amb els diners aportats pels clubs. “Els que van pagar entrada i van estar-se set hores dins l’estadi, deshidratats, es quedaran sense poder anar al camp perquè és molt car viatjar a Madrid”, explica Burlone. La presència de les dues afeccions, una situació prohibida per aquesta final a l’Argentina, estarà permesa al Bernabéu. Les mesures de seguretat a la capital espanyola hauran de ser extremes.