En el minut 3, el partit ja anava 1-0. Ha sigut una acció individual de Darwin Núñez que Èric Garcia no tapa bé i que Ter Stegen va a buscar al pal llarg quan el davanter uruguaià dels portuguesos li entafora al pal curt. Podria haver estat una mala sortida, una acció esparsa i brillant del davanter contrari i seguir amb el partit, però ara mateix, el Barça és dèbilt també de mentalitat. Ho semblava, però, que el Barça fa una acceptable primera part, ara bé amb nul·la perillositat. De fet, a la segona part ha passat igual, però aleshores sense ni aproximacions engrescadores. Total, cap xut a porteria entre els tres pals en tot el matx.
En el minut 33, Piqué és substituït per Gavi. El central català tenia una targeta groga i, en posteriors accions, la segona rondava en l’aire. És l’única explicació del canvi. Si en aquell moment no era encara massa evident, l’àrbitre n’ha acabat traient un bon sac de targetes i qui, en els darrers minuts ha hagut de marxar per dues grogues, ha estat Èric Garcia.
El domini blaugrana en localització i possessió a la primera meitat no feia suposar una segona part tan desastrosa com la que s’ha vist, amb un devessall d’incoherències, com una sortida extemporània de Ter Stegen gairebé fins al mig del camp, que no és el segon gol perquè Darwin, a porta buida, l’envia al pal. Això era en el 51 i en el 56 hi ha una triple errada (sort que s’acaba anul·lant la jugada per fora de joc) d’Araujo, Èric i Luuk de Jong i cap dels tres no endevina a fer entrar la pilota. El partit s’enfanga, com li convé al Benfica: faltes, pèrdues de temps i l’única ocasió blaugrana, un remat ben dirigit de Sergi Roberto, la treu l’exblaugrana Grimaldo.
Aleshores (una mica tard, exclamen els barcelonistes) arriba el triple canvi: Ansu, Nico i Coutinho per Sergio, Pedri, Luuk. L’holandès marxa del camp havent tocat només 10 pilotes en 67 minuts. Potser fos perquè les peces es recol·locaven (feia estona que Frenkie de Jong no se sabia de què jugava encara incrustat a la defensa quan el que calia era anar endavant) o potser perquè els jugadors blaugranes (avui de groc i amb la senyera al pit) no estaven al cas, però a la jugada immediatament a continuació del triple canvi, que portava a passar de la defensa de 5 a la de 4, Rafa Silva remata un refús d’handbol de Ter Stegen a xut de Joao Mario i fa el segon.
El pitjor de tot és que faltant encara vint minuts no es veu gens de sang ens els blaugranes sinó resignació i el Benfica, sense fer res de l’altre món, demostra molt més perill amb senzilles parets de tota la vida, producte no de “jogo bonito” sinó de “jogo fàcil” perquè el rival li ho permet. El Barça perd el control del matx i les pilotes arriben fàcilment a l’àrea catalana. Com fruita madura cau el tercer en un penal que fa Sergiño Dest esmorteint un xut que anava a porteria. Darwin Núñez enganya el porter del Barça i clava el 3-0. Dos partits d’aquesta lligueta de grup, dues derrotes per 3-0. El Barça és la ventafocs del grup amb zero punts, zero gols i zero joc.
Ens estem repetint, però un servidor aniria posant les llargues i, malgrat que calgui evitar aquestes humiliacions, hem d’entendre que això va per llarg, que la recuperació blaugrana, en equip i sensacions, serà cosa, com a mínim, d’aquest curs. S’entén que els jugador no ho poden admetre i és discutible si l’entrenador ho pot dir públicament, però, desenganyem-nos, que guanyar el Llevant, amb tots els respectes, no és per obrir la falsa eufòria d’aquesta setmana. No n’hi ha més.