Veient la derrota del FC Barcelona a San Siro davant de l’Inter, molts hem tingut la sensació de tornar a veure un Barça dominador i amb molt de toc i possessió, però innocent i infructuós. Ni rastre de l’eficàcia mostrada en altres partits i no es tracta que Lewandowski no hagi aparegut, que la defensa italiana no l’ha deixat de petja, sinó més aviat que qui havia de servir-li pilotes, especialment els dos extrems, Raphinha i Dembélé, han estat especialment desencertats. El brasiler anant massa cap a dins i el francès perdent la pilota una vegada i una altra estavellant les centrades sobre els defensors, especialment Dimarco, que li ha amargat la nit.
La zona de creació, amb Pedri molt sol, ha jugat constantment en horitzontal i no s’ha trobat el desllorigador de com trencar la defensa local. A l’inici del partit, els catalans han estat clarament dominadors en un soliloqui de domini i amb els italians arrossegant-se darrere la pilota sense gairebé ni veure-la. A mesura que avançava el matx, però, han equilibrat el joc i en el minut de descompte de la primera part, un xut d’Hakan Çalhanoğlu de fora l’àrea, quan l’acció d’atac italiana s’havia frustrat, entra ajustada arran de pal sense que Ter Stegen hi pogués fer res.
A la segona part es renova el guió inicial amb un Barça dominador i un Inter que desacomplexadament decideix defensar i prou. Aleshores, en el minut 66, en l’única (única del tot, que no és cap simplificació o exageració) repetim, l’única vegada que Dembélé supera Dimarco i fa arribar una bona centrada, el porter Onana refusa en curt traient-li la pilota del cap a Ansu Fati, que acabava d’entrar al camp. La pilota sense amo li cau a Pedri que marca i tothom ho celebra. Inesperadament, el VAR crida l’àrbitre, que va al monitor, i en la pugna entre Ansu i el porter local, la bimba frega la mà de l’atacant barcelonista, motiu suficient, encara que agafat pels pèls, perquè el gol no valgui. Targeta per a en Xavi.
No cal dir, comencen els italians a perdre temps amb lesions, canvis… i ja no surten més a l’atac. El partit esdevé un “atac i gol” blaugrana absolut… però sense gol i, el que és pitjor, sense la sensació que el gol pugui arribar. Per acabar-ho d’adobar, ja en temps afegit hi ha una acció calcada a la que ha propiciat l’anul·lació del gol català: una pilota penjada a l’àrea es disputa entre Ansu Fati i Dumfries. La mà del defensor sembla clara però el VAR no envia l’àrbitre a veure res i li diu que no. Immediatament, en la següent jugada, Lewandowski és empès dins l’àrea quan anava a rematar i el VAR tampoc no reacciona.
🚨EL ATRACO ES DESCOMUNAL‼️pic.twitter.com/BMIR41XdoL
— Zona Blaugrana (@Zona_Blaugrana) October 4, 2022
En fi, per blasmar algú o alguna circumstància de la derrota, no ens exclamem tant en aquesta corrua de males decisions arbitrals, que clarament han marcat el signe del partit, sinó més en la manca d’inspiració i d’espurna de l’equip blaugrana, que aquest vespre ha tornat al domini aclaparador, però infructuós, que vàrem veure no fa massa mesos. Exasperats els jugadors culers amb l’aferrissada defensa italiana, no s’ha trobat la manera de penetrar-hi… i en l’única ocasió que s’ha pogut, el gol s’ha anul·lat. Dimecres que ve, l’Inter visita el Camp Nou i ja sabem que no només se l’ha de guanyar sinó que s’ha de fer per més d’un gol si en acabat el matx de la setmana que ve volem situar-nos-hi pel davant. Una setmaneta i ho sabrem.