El Barça està obligat a trepitjar la final de la Lliga ACB. L’eliminació europea davant l’Efes Anadolu d’Istanbul i la impossibilitat d’accedir a la Final Four de Vitòria va deixar tocat un equip marcat per haver incomplert l’exigència de disputar les semifinals de l’Eurolliga, una fase de la màxima competició europea de bàsquet que no assoleix des del 2014 a Milà, i va generar la necessitat imperiosa dels blaugrana d’aconseguir, com a mínim, jugar la final del campionat estatal per acabar la temporada amb un bon regust de boca. En les darreres jornades de la lliga regular, amb l’equip culer centrat en una Final Four que no ha arribat, el Barça no va estar a l’altura.
Ara, el conjunt d’Svetislav Pesic no pot patinar. Però al seu davant hi trobarà un grup que aterra als play-offs sense res a perdre i amb molt a guanyar. Amb alegria, amb il·lusió i amb un bàsquet que ha acabat sorprenent bona part dels conjunts de l’ACB, el Joventut de Badalona afronta els quarts de final del torneig espanyol sense pressió i amb la voluntat d’imposar el seu joc ofensiu i davant un Barça que no té marge d’error. Els blaugrana s’hi juguen molt. Els verd-i-negres, absolutament res. Però la idea no canviarà. “Serem fidels a nosaltres mateixos”, va admetre el tècnic del Joventut, Carles Duran. “Hem seguit el mateix model, amb més o menys encert, però la Penya que veurem demà i diumenge serà la que hem vist durant tota la temporada”.
Els badalonins viuen ara una etapa esplendorosa. Després d’haver assolit la salvació, que va comportar l’entrada majoritària de Grífols en l’accionariat, el sanejament d’uns recursos financers crítics i la possibilitat de retenir jugadors com Nicolás Laprovittola, la Penya dorm en un núvol en una temporada en la qual ha tornat a disputar la Copa del Rei -amb una actuació destacable- i en la qual lluitarà pel títol de Lliga quatre cursos després d’haver-ho fet per darrera vegada. En aquesta situació, la Penya encara el Barça amb valentia, el mirarà als ulls sense profunditzar al voltant dels favoritismes.
“Si no estiguéssim convençuts no tindria sentit jugar, no cal venir a treballar si no pensem que és possible guanyar”, comenta Marko Todorovic a La República Esportiva. El pivot montenegrí coincideix amb el seu entrenador i no vol sentir a parlar de modificar les idees d’un equip dissenyat en base a un bàsquet atractiu. “Quan hem estat l’equip de sempre hem gaudit i hem competit. No hem de canviar. És el moment perfecte per tornar a fer-ho”, expressa convençut que les possibilitats de guanyar el Barça són altes. De fet, el darrers derbis han posat de manifest la proximitat en els nivells d’un i altre equip.
Al Palau, els blaugrana van imposar-se després d’una pròrroga altament competida; mentre que a l’Olímpic, la Penya va guanyar folgadament un conjunt que tenia la ment posada en els quarts de final de l’Eurolliga. Un triomf liderat pel jugador més desequilibrant del campionat, l’MVP -el millor-, el més votat pels entrenadors, companys i aficionats. Un home absolutament imprevisible. “El talent natural que té és dificilíssim de defensar”, alerta Marcos Delía, pivot del Joventut i bon amic de Laprovittola, a qui trobarà a faltar si finalment abandona Badalona per incorporar-se al Reial Madrid: “No serà gens fàcil cobrir-ho, però si va al Madrid estaré content per ell. Hi té Facu [Campazzo] i Deck, seria molt bonic per a ell”. Però davant el Barça, l’argentí encara hi serà. “Acaba amb la dreta, amb l’esquerra, llença, penetra i assisteix”, relata Todorovic, que considera “un avantatge important tenir-lo, ha estat determinant”. “Genera molt per l’equip. És molt més fàcil jugar amb ell”, admet Delía.
Aquest divendres, al Palau Blaugrana s’hi trobaran dos equips amb necessitats oposades. El Barça està construït per guanyar, per arribar a la final de l’ACB. No fer-ho seria considerat un gran fracàs i, tot i la consecució de la Copa, significaria un retrocés en la trajectòria dels blaugrana des del retorn de Pesic. La Penya, en canvi, competirà amb il·lusió i sense pressió. Els play-offs i la classificació per l’Eurocup de la propera temporada ja són un gran premi per als verd-i-negres. Dos mons toparan en un dels derbis més igualats dels darrers anys.