Costa d’explicar la victòria del Barça a Madrid en el primer partit de la sèrie de la final ACB. El Barça surt a la defensiva i no funciona. Amb 7-0, l’entrenador Jasikevicius demana temps mort i surt en Gasol. Es nota molt, especialment per l’entesa amb en Calathes, i la diferència arriba a reduir-se (14-12) per acabar el quart amb 20-15. En el segon quart hi ha un empat (32-32), perquè el Madrid no ha acabat de marxar quan ha pogut, i el parcial del període és de 16-18 permarcar 36-33 al descans. Els blaugranes feien xifres molt fluixes, 4 d’11 en tirs lliures, per exemple, i amb en Mirotic amb un sol punt. Si estant desencertats, el Madrid solament ha tret tres punts, la lectura és que el partit només es podia anar a millor. I la gràfica del partit ho explica clarament:
Tot i no començar bé (5-0), en el tercer quart apareix Higgins (26 punts al final) i entre triples i jugades de 2+1, el Barça creua el marcador (44-45) i endossa un parcial estratosfèric de 0-17. El quart fa 16-29, per deixar-ho en 52-62, deu punts amunt. En el darrer període, el Madrid perd el control i en Laso fa jugar els cartutxos de sempre, el duet illenc tantes vegades meravellós (Llull i Rudy) que ho tiren tot, amb resultat més aviat fluix. S’acaba el partit còmodament i amb el Reial Madrid esquinçat. Dimarts a rematar-ho al Palau!