L’Elx ha sorprès perquè mai no ha anat enrere ni quan dominava en el marcador. Havent arribat amb 1-0 al descans, la primera part ha estat igualada i molt entretinguda i els dos equips han desplegat un joc ràpid i vistós. Potser sí que a l’inici de la represa els locals han volgut abaixar les revolucions del joc, però, en produir-se la igualada, en el minut 59, Francisco, l’entrenador local, ha tret dos davanters amb la clara idea de buscar la victòria. El Barça patia en defensa i realment ha patit fins al final.
Rebobinem. Efectivament, ara resulta que no hi caben tots els davanters i Ferran Torres es queda fora del cinc inicial. Darrere, la presència d’Alves i Alba deixa fora Dest, ara que havia crescut en els darrers partits. I dels joves del mig del camp, amb Pedri imposant-se imperialment, ha començat en Gavi per acabar en Nico, si bé no directament sinó amb altres canvis pel mig. De la banda de l’equip del Baix Vinalopó, l’heroi ha estat el català Edgar Badia amb un reguitzell d’aturades, la majoria en situacions d’u contra u amb els davanters blaugranes.
El gol local, a la ratlla del descans és de jugada directa i de mala sort. Edgar Badia treu de porteria en llarg i la pilota cau on hi ha diversos jugadors. En la disputa, Pedri l’allunya i, sense voler, la regala a en Fidel Chávez que la creua al pal allunyat d’on hi havia Ter Stegen. Galleda d’aigua freda abans del descans.
A la segona Part surt Ferran Torres per Gavi i és ell qui marca recollint una deixada de Jordi Alba. Amb l’empat el joc es reviscola i gairebé immediatament es repeteix la mateixa jugada amb els mateixos protagonistes, però el remat del valencià va a fora. Immediatament també Ter Stegen treu un remat de Pere Milla que anava a l’escaire. Si abans hem dit que, amb la igualada, l’Elx treu dos davanters, Xavi fa el mateix i fa sortir Adama i Memphis, per Aubameyang i Dembélé. Sense haver estat efectius, els dos davanters sortints havien fet un bon paper, com també el faran els dos que entren. Avui que no han estat tan efectius com en els darrers partits, els davanters blaugranes porten molta pòlvora i s’hi pot confiar. En aquest aspecte, l’equip ha canviat com un mitjó.
El segon gol podia arribar per qualsevol banda, potser més de la catalana, però ha resultat que finalment s’ha esdevingut en un penal, que ha calgut revisar al VAR. El defensor Barragán toca la pilota amb el braç dins l’àrea, mentre lluita amb Memphis, i es pot pensar que hi posa una mica d’intenció. El que és espectacular és la transformació de l’holandès la pena màxima, fortíssim i a l’escaire, el millor penal que es pugui executar, que ni Edgar Badia ni qualsevol porter mai no podrien aturar.
A l’altre cantó, Ter Stegen torna a treure una mà meravellosa, malgrat que la jugada atacant finalment quedava invalidada i, si bé no ha estat una situació de “demanar l’hora”, els il·licitans han empès fins al darrer segon donant encara més valor a la victòria blau-grana en un camp on és molt difícil esgarrapar punts. El Barça segueix de tres en tres i mirant amunt, ara mateix en la tercera posició. Qui ho hauria dit fa uns mesos al voltant del canvi d’entrenador, de Koeman a Xavi!