Sembla que els esforços de la Federació de potenciar la Supercopa van quallant, ja que els dos equips, i les dues aficions, s’ho han acabat prenent seriosament. I no podria ser tenir partits d’aquesta intensitat cada cap de setmana que, com tots els partits, es guanyen per joc i gols, però també per intensitat, entrega i joc subterrani, ja que cada moment pot ser el decisiu. En aquesta final n’hi ha hagut diversos de moments que podien decantar el matx cap a una banda o l’altra.
Després de jugar a fet i amagar amb Messi, l’argentí ha sortit a l’onze inicial i ha jugat gairebé tota la pròrroga perquè faltant menys d’un minut, ha estat expulsat per clavar-li un calbot a Villalibre, que l’estava emprenyant i que, tot i haver sortit a les acaballes del temps reglamentari, el davanter basc s’ha passat mitja pròrroga per terra simulant dolor fins que Messi li ha donat motius per tenir-ne. És la primera expulsió de Messi en tota la seva història blaugrana i solament s’entén com a desesperació davant la gairebé excessiva la intensitat bilbaïna, a la ratlla de sortit fora del reglament.
Potser sabedors que la nit podia ser llarga, els dos equips juguen a controlar i en tota la primera part no hi ha ni fluïdesa ni risc ni atreviment i, fins i tot, es deixa passar el temps cada cop que la pilota s’atura. Fins a la mitja hora, és una primera part lletja. Aleshores el partit s’accelera i de seguida els dos entrenadors han sortit a demanar calma per tornar a ensopir el matx. I la primera espurna és la jugada de sempre: Alba corre pel seu lateral, rep de Messi i li torna al primer toc. Massa gent hi ha al voltant de l’argentí i li traven la rematada, però Griezmann recull el rebot i afusella Unai Simón. Era el minut 40 i, quan encara s’estava celebrant el gol, l’Athletic empata a través d’una centrada de Williams que supera Alba i habilita De Marcos per rematar amb comoditat. Amb l’empat a un gol, fent-li més mal al Barça, s’arriba al descans.
S’endevina una segona part semblant, espessa, curulla d’errades i d’imprecisions, de nou pendent d’un moment decisiu. Sembla que el tingui l’Athlétic perquè, en el minut 56 Raúl Garcia marca a centrada de Muniain. És una pilota parada i la línia que tira el VAR demostra que és un fora de joc justíssim i l’anul·la. El partit segueix poruc i aleshores és el Barça qui té el seu moment: és el minut 76 i de nou Griezman remata una centrada enrere d’Alba que havia sigut llençat per Dembélé en una passada molt precisa. Amb el 2-1, el Barça pensa tenir-ho coll avall, però, en el minut 90, torna a haver-hi una nova pilota parada, un mateix executor, Muniain, però el rematador és nou, Villalibre, que havia sortit en un reguitzell de canvis de l’Athlétic. Les línies que tira el VAR demostren que Alba es posa en marxa massa aviat. 2-2 i a la pròrroga.
El temps extra comença amb Pjanic i Braithwaite per Pedri i Dembélé i, al minut 3, Iñaki Williams llença un xut des de sobre la calç de l’àrea gran enroscant la pilota just a l’escaire. Ni Ter Stegen ni ningú no ho podia aturar. De seguida Riqui Puig per Busquets i, començant la segona part de la pròrroga, Trincao per Lenglet, L’entrada del de Matadepera es nota, però la del portuguès no i, com s’ha dit a l’inici, el Bilbao renuncia a jugar el temps extra i atura el joc tant com pot, incloses agafades de samarreta, de cintura i cops de cap en els que el més mal parat, sorprenentment, és l’agressor. Aquesta actitud no solament fa el joc ineficaç sinó que acaba fent perdre la paciència, a més de Messi i la seva targeta vermella, a Pjanic i Alba, que reben grogues per protestar i més havent quedat els bilbaïns sense càstig. No són excuses: si el futbol ha de ser a un partit i s’hi ha de posar tot, l’Athletic hi ha posat una mica més de tot, tant d’allò que és bo com d’allò altre que no ho és tant, però que serveix per guanyar.