Svetislav Pesic no es cansa, malgrat els seus 69 anys, de demostrar les seves dots per liderar els millors equips d’Europa. Tant des del punt de vista tàctic com psicològic. Ho va posar en pràctica, per exemple, a l’abril, quan va aconseguir que el seu conjunt fos capaç de vèncer l’Efes Pilsen només 48 hores després que aquest l’escombrés per 34 punts al Palau Blaugrana en el tercer partit de la sèrie de quarts de final de l’Eurolliga. El Barça de Pesic sempre ha estat capaç de ser competitiu en qualsevol escenari, a diferència dels de Xavi Pasqual i Sito Alonso. La derrota per 20 punts de dissabte al WiZink Center va ser una de les poques ocasions en què no va ser així, especialment davant el Reial Madrid, un rival que el tècnic serbi havia ennuegat en les dues últimes finals de la Copa del Rei. Avui també, però això no ha estat suficient per recuperar el factor pista de la final de l’ACB perquè el Barça ha caigut per 81 a 80 en un final de partit desencertat en què els locals han dominat millor la letargia dels tirs lliures dels últims segons.
La visible arenga de Pesic als seus jugadors abans de començar el segon partit de la sèrie s’ha reflectit en un primer quart intens i encertat -el percentatge blaugrana en tirs de camp ha estat del 61% en aquest tram- del Barça en el qual no ha patit la desconnexió de dissabte, quan va començar l’enfrontament amb un parcial de 9 a 0. Aquesta nit, en canvi, ha arribat a posar-se 10 punts per davant en el primer quart -7 a 17- i aquest avantatge ha permès que els blaugrana poguessin atacar durant força temps amb la tranquil·litat de saber-se per davant en el marcador -hi ha estat 37 dels 40 minuts-, gaudi que no van posseir en el primer enfrontament en cap moment. Thomas Heurtel en forma de punts -10 al descans- i Ante Tomic -6 a la mitja part- i Pierre Oriola -4 en els primers 20 minuts- mitjançant els rebots han impedit que el conjunt de Pablo Laso fos capaç de revertir la situació a curt termini.
L’empresa del Reial Madrid es presentava complicada perquè havia desaparegut l’encert en atac que li va donar el primer triomf de la sèrie. Els blancs han finalitzat el primer quart amb només 11 punts i no han encertat el primer triple fins que Jaycee Carroll -25 punts- ha trobat la precisió ben entrat el segon quart. Era el vuitè intent. En el novè, l’escolta nord-americà ha recuperat l’avantatge en el marcador pel seu equip. Fins aleshores, desaparegut Facundo Campazzo, el guia de la primera victòria, Gustavo Ayón havia estat qui havia sostingut els locals. Una reacció blaugrana en forma de parcial de 0 a 7 abans del descans ha portat el Barça a finalitzar el segon quart vencent per 29 a 34, una demostració de la complexitat defensiva que ha posat en pràctica davant d’un dels millors atacs del continent.
Dos triples consecutius de Pierre Oriola i Thomas Heurtel en la mateixa jugada han suposat el màxim avantatge blaugrana en el partit a mitjans del tercer quart -33 a 44-. El Barça s’estava mostrant més sòlid que un Madrid despistat, erràtic i rondinaire. Tots els jugadors de Pesic rendien molt a prop del seu millor nivell i el base francès, amb 12 punts més al tercer quart -ha finalitzat amb 30-, era una fàbrica d’anotar. La nova màxima diferència no ha tardat en arribar: 39 a 51. Els últims 10 minuts han començat amb un marge de sis punts favorable als catalans, però encara no s’havien jugat 180 segons que el Reial Madrid ja havia empatat el partit a 62. Aleshores, ha tornat a aparèixer la capacitat de competir de l’equip de Pesic en situacions límit amb un altre parcial de 0 a 7 que semblava definitiu. Però una mala gestió de les jugades en l’últim minut i un triple de Carroll a falta de dos segons ha tirat per terra tota la feina blaugrana. Cap equip ha remuntat mai un 2 a 0 en una final de l’ACB.