El guarisme final, victòria per un gol a dos, podria fer pensar que ha estat una victòria ajustada i amb patiment i no ha estat això. Amb Dembélé lesionat, en Xavi es decideix a posar un migcampista més, deixant Raphinha com a sol extrem, en el ben entès que en Balde ocuparà molt la banda esquerra. Per tant, al mig del camp, Busquets, Gavi, Pedri i de Jong han manat i tingut l’esfèrica molt més que el rival. A més, al darrere, Koundé, Christensen i Araújo aporten seguretat i Ter Stegen no ha patit cap angúnia.
El guió ha començat com ja sabem, amb una primera mitja hora de clar domini, però sense la finor per acabar concretant-ho en gol i la diferència ha estat que el Betis no ha acabat d’anivellar el joc, diguem-ho clar, per ser un equip “massa bo”, que vol jugar la pilota i no pas dedicar-se a destruir.
La segona part comença amb el resultat inicial, encara amb més domini blaugrana i amb més perill. Sembla clar que s’ha d’acabar marcant i, si el gol no arriba de manera “clàssica” de Jong n’ha trobat una altra solució sacant una falta al mig del camp i agafant despistada la defensa verd-i-blanca. La pilota arriba a Balde que llença una excel·lent passada perquè Raphinha remati sobre la ratlla de gol. Era el minut 65 i qui escriu per uns petits moments tem que arriba la segona part del guió: la descompressió, relaxació o contemporització.
I no és així i plana molt més el segon gol català que no pas un d’andalús, gol que, efectivament arriba en una segona jugada a un servei de la cantonada. Araújo, lluny de porteria, la caça per dalt amb el cap i la posa als peus de Lewandowski que remata a la mitja volta. Tots pensem a veure si cau el tercer, però el que arriba és l’inevitable accident que sempre pot ocórrer. Aquesta vegada no és en absolut per cap acció de perill del contrari sinó que una cessió amb el pit de Koundé a Ter Stegen surt del cos del francès amb massa força i amb massa punteria per entrar dins arran de pal. Que important és el segon gol per neutralitzar un accident!
Queden cinc minuts més l’afegit, que ha estat de quatre, i també han estat solament uns breus segons de pensar que podria aparèixer el tercer acte del guió darrerament habitual: patir i demanar l’hora. Doncs tampoc: s’han pogut controlar les darreres incursions bètiques i no s’ha passat angúnia abans del xiulet final. El Barça pot pensar en una lliga de 100 punts, si més no perquè en acabar la primera volta en té 50.