Partit de retrobaments el d’avui entre Barça i Bayern. El primer, el del públic que s’ha fet sentir, i molt, no només animant l’equip sinó amb la xiulada inicial a l’himne de la UEFA i, en el minut 17, amb els crits d’independència. 40.000 assistents, el màxim permès. L’altre retrobament ha estat amb l’equip que ens va demostrar que el Barça, la temporada passada, estava anant avall malgrat que el discurs seguia sent el del “un dels millors equips de la història”. Ara ens estem deixant d’històries i tots els barcelonistes anem sabent on som i, ara mateix, és lluny de la història.
El més important és que tècnic i jugadors ho saben i, dissimulant-ho per so semblar un equip petit, s’ha començat jugat a “no perdre”: contenir les embranzides de l’equip que ens va apallissar l’agost i, allò que es diu, “esperar-ne alguna”. Amb Messi al camp, aquesta “alguna” sovint arribava, però avui, amb la inèdita dupla neerlandesa, Memphis i Luuk de Jong, ja costava més d’esperar. El, alerta!, que el públic també ho sabia i avui donava per bo una derrota ajustada.
L’equip de sortida semblava poruc amb la disposició de cinc defenses, amagada sota la idea dels tres centrals i dos carrilers. El problema, sabut de fa setmanes, era al davant amb l’obligació de fer sortir a Luuk de Jong, un jugador que venia de dir que “Sé la meva feina: seré el pla B quan convingui” i, ves per on, ha hagut de debutar contra el Bayern de Munic.
Anem al partit: els primers minuts són de força i equilibrats, però el rodet alemany ha anat guanyant terreny i el Bayern s’imposava fins arribar el primer gol, de Müller, en el minut 33: és un xut, en principi fàcil per a Ter Stegen, però que rebota al cul d’Èric quan el porter es vencia a terra. El Barça semblava que ja li estava bé arribar al descans perdent per un sol gol i als alemanys també.
La segona part comença amb un Bayern decidit a matar el matx. Els alemanys trenen les jugades fins a la cuina. S’hi veuen en cor i Ter Stegen fa una intervenció boníssima. El segon gol s’espera que caigui com fruita madura “et violà”: en el minut 55, Lewandowski recull un xut al pal de Musiala i marca al primer toc. Aleshores (“Ahora es tarde”, que diu el famós meme) surten dos joves, Gavi i Demir, en els llocs de Busquets, aplaudit, i Roberto, xiulat. La línia que semblava estar en menys discussió, el mig del camp, és la que més canvia. Els joves hi posen ganes i el públic, amb ganes de gaudir d’alguna cosa, ho aplaudeix.
Surt Coutinho, autor de dos dels gols del 2-8, per Luuk de Jong, i fa un parell de xuts d’aquells que el definien. També surt Mingueza per Èric i Alba demana el canvi propiciant, amb l’entrada de Balde, que el Barça acabi el partit amb dos jugadors de 17 anys i tres de 18. Per apaivagar la joventut, el Bayern passa a fer futbol-control i, no calia, arriba el tercer gol en una situació molt semblant al segon: xut al pal i Levandowski recull l’esfèrica per marcar, ara no al primer toc sinó retallant Piqué.
Del 2-8 de l’agost al 3-0 ara. Això ajudarà a saber on som i el camí que cal recórrer. I no cal córrer: si no és aquesta temporada, seria el més normal. El cistell està per fer i cal triar i recollir bons vímets, tenir-los en remull, perquè es puguin fer vèncer i entramar bé. L’altre partit del grup Benfica-Dinamo Kíev ha acabat en empat. Ja ens haurem de mirar els altres partits que, com a molt, podrem optar a la segona plaça. I si no, a l’Europa League, que vist el que hi ha, no seria cap desgràcia.