L’empat a un gol del Barça a Frankfurt sembla un bon resultat per encarar la tornada, però hi ha coses a comentar. La primera és que els alemanys, sabent-se inferiors tècnicament, han reeixit a plantejar i mantenir un partit accelerat, gairebé boig, i els blaugranes hi han caigut en el desgavell tècnic amb moltíssimes pilotes perdudes i imprecisions. I els gols han respost a aquestes circumstàncies: el gol local és una segona jugada després d’un córner. Si bé el xut de Knauff és meravellós i imparable per l’escaire, no és menys cert que pot fer-lo sense que l’estorbi ningú, resultat d’una jugada de rebuig. Era el minut 47, just oberta la segona part, i quan es veia que el Barça seguia sense saber imposar el seu estil.
I el gol de l’empat és totalment a l’inrevés: és producte de la superioritat tècnica dels jugadors de l’equip català amb una combinació dins de l’àrea, al primer toc i marejant els defensors, entre Frenkie de Jong i Ferran Torres. Si fos bàsquet, no només diríem que hi ha hagut un “extra pass” sinó dos o potser tres i tot. Cada equip, doncs, ha marcat quan ha imposat la seva concepció del joc. Era el minut 66 el de l’empat i encara li quedava al Barça força temps per rematar la feina, i encara més en veure’s els alemanys amb un jugador menys per doble groga de Tuta, però els blaugranes no ho han sabut aprofitar, i tampoc no s’hi han matat massa, imaginem, pensant que al Camp Nou podran resoldre l’eliminatòria, si bé hauran de canviar l’enfocament del partit que passa, clarament, per no deixar-se desdibuixar pel contrari amb la seva força i joc atabalat.
Adama i Gavi han sortit d’entrada per Dembélé i de Jong i, justament, quan aquests dos habituals titulars d’en Xavi han entrat, amb l’equip per sota en el marcador, és quan el Barça ha fet els seus millors minuts, gol inclòs. Tan aviat com en el minut 22, Piqué havia demanat el canvi, substituït per Lenglet, i caldrà veure si és res greu, que no ho ha semblat. Dijous que ve ho sabrem que, ben segur, en Xavi ha pres bona nota del que ha passat, certament una mica inesperat, i hi trobarà l’antídot.