El Barça s’ha estavellat contra l’ordre i la disciplina defensiva del Galatasaray, no ha pogut marcar i, fins i tot, es pot dir que gairebé no ha disposat d’ocasions clares… fet que, per contra, sí que es pot afirmar a l’altra àrea, que l’equip d’Istanbul ha llençat un parell de contracops que han gelat la sang dels culers.
Se les prometien molt felices els seguidors blaugranes i potser també l’entrenador, en Xavi, que ha fet canvis de rotació per donar descans a alguns titulars habituals. Així, Piqué no ha sortit i la parella de centrals ha estat Araújo i Èric. Al mig del camp. Busquets també s’ha quedat a la banqueta. El seu lloc l’ha ocupat Frenkie de Jong, i ha sortit en Nico. I, al davant, Memphis ha estat titular amb Adama i Ferran Torres. I el resultat ha sigut una lamentable primera part, travada i sense idees. L’únic que la tocava amb encert al mig del camp ha estat en Pedri i, a l’extrem, Adama superava el seu marcador fins que Domènec Torrent, l’entrenador català dels turcs i que deu haver vist molts vídeos dels darrers partits del Barça, ha enviat un segon home a tancar l’extrem quan tenia la pilota. Resumint, ha estat un atac i gol imprecís i, per tant, infructuós.
En Xavi li ha vist les orelles al llop i s’ha deixat de provatures i la segona part la ha iniciat amb tres canvis. Els que descansaven, Piqué, Busquets, han entrat, per Araújo i Nico, i també ha sortit en Dembélé per un Ferran Torres, el fitxatge que l’entrenador de Terrassa ha mantingut molts partits, però que ja no li tremola el pols en treure’l. Araújo havia estat imprecís en la creació, s’havia fet un tip d’avançar i creuar el mig del camp amb la pilota als peus, però sense saber-ne què fer. Queda clar que no és la seva especialitat.
I s’hi ha notat l’efecte dels canvis, solament però per uns minuts, els únics de veritable pressió local. La serietat defensiva i la generositat física en les ajudes de l’entramat de contenció plantejat per Domènec Torrent no ha defallit ofegant passades compromeses i avortant centrades. També hi ha contribuït el porter Iñaki Peña, cedit pel Barça, que, després de molts anys de blaugrana i amb contracte amb l’equip culer, ha debutat al Camp Nou defensant la porteria contrària i ho ha fet molt bé traient poques pilotes compromeses i s’ha imposat sempre per alt.
Ni Aubamenyang, primer, ni Luuk de Jong, en els seus deu minuts finals, no hi han pogut afegir massa res més i, com a l’anterior eliminatòria contra el Nàpols, s’haurà d’anar a fora a guanyar. El Barça ho pot perfectament fer… i, lamentablement, a aquest cronista no se li escapa la comparació amb l’etern rival, el Reial Madrid, que la vigília i a manca de solucions estrictament futbolístiques, va treure tota l’empenta i la convicció en la seva remuntada contra el PSG. El Camp Nou, sovint s’ha dit, és el Liceu dels camps de futbol, i està molt bé, però, si a vegades cal que sigui una mica la Bombonera i deixar-se de toc per anar amb més força i convicció, tampoc no passaria res. Resumint, el més probable és que el Barça guanyi a Turquia. Tanmateix, no és bo jugar tant amb foc.