L’Anadolu Efes s’ha endut el premi gros del bàsquet europeu que li va ser negat en l’any de la Covid i que va perdre el 2019. Possiblement li tocava, és la seva primera Euroleague, mentre que el Barça és un exitàs el conjunt de la temporada viscuda i haver arribat a la final de l’Eurolliga. El problema és que això es pot dir mirant només aquesta temporada, però mirant la trajectòria del club durant la darrera dècada llarga, el buit de títols europeus és sagnant. Cal tenir paciència i pensar que l’any que ve hi tornarem.
El primer quart ha estat prou bo, 22-15 (+7), havent arribat a dominar per +10. El segon quart semblava que començava bé, però ha acabat pèssimament, amb un nivell molt dolent en triples (2 de 12) i tancant la primera part (-3), 36-39 , havent arribat a perdre per -7. En el tercer quart els números empitjoren per acabar -7 (58-65). Més que les paraules, es pot visualitzar la diagonal descendent entre començat el segon quart i acabant el tercer.
No tot són punts. Tap i recuperació d’en Pau Gasol:
.@paugasol comes in with the rejection and the save to keep the ball in play 🤯#7DAYSMagicMoment I #F4GLORY pic.twitter.com/H1wOmWKzA4
— Turkish Airlines EuroLeague (@EuroLeague) May 30, 2021
En el quart definitiu, no hi havia res més a fer que anar a totes i s’aconsegueix l’empat a 72, faltant quatre minuts. Semblava que s’anava a repetir la mateixa situació que en el partit de la semifinal contra Armani de Milà, però l’ofici de les dues estrelles de l’equip turc, Micic i Larkin, sobretot per ser dos jugadors que tenen molt de temps la pilota a la mà, no només han resolt el matx amb punts sinó dominat els tempos. Gairebé sense gens de temps de pair i de processar la final four, ara arriben els playoff de la lliga, començant amb el duel amb el Joventut de Badalona, començant dimarts, dia 1, a les 10. Perdre una final, és un sol partit, està dins del possible. S’ha de confiar en aquest projecte d’equip del bàsquet blaugrana.