Aquesta hauria pogut ser una crònica positiva, i de fet ho serà, però el resultat final d’empat a camp del Celta fa que totes les valoracions sobre la millora del joc quedin en un segon pla. I és una llàstima perquè efectivament, l’evident millora del joc no ha portat a la victòria. Estem dient, doncs, totalment a l’inrevés que el que vàrem dir comentant el darrer partit contra l’Athlétic Club: que es va guanyar amb mal joc, mercès a una jugada esporàdica.
Aquesta vegada, la jugada esporàdica de qualitat l’ha protagonitzada el gallec Iago Aspas amb el seu golàs, en el minut 88, de falta directa aconseguint donar un forçat efecte a l’esfèrica que esquiva la tanca, no per dalt, sinó per fora i va a gol. Això portaria a pensar que ha estat, d’alguna manera un error defensiu, que això que la pilota passi pel costat de la tanca i acabi entrant a la porteria o és error de plantar-la per, part del porter, o de la tanca que no ha reaccionat com calia. En qualsevol cas, ha estat un jugada de qualitat que tira per terra la feina de molt bona part dels noranta minuts.
Abans d’això, el Barça s’havia posat al davant amb una nova murrieria del duet Messi-Suárez. Quan Messi xuta una falta, els equips contraris ja no saben què fer per evitar el xut directe: jugador a terra, jugadors als pals… tanta gent tenen ocupada que la cosa més senzilla i clàssica: una pilota no xutada a porteria sinó centrada temperadament és rematada a gol sense massa oposició. Queda el dubte si Messi i Suárez ho tenien assajat o si se’ls ha ocorregut en el moment, com si estiguessin jugant al carrer de petits. Jo em decanto per aquesta opció, la de trapelleria en veure’s Suárez sense marca i entendre’s amb Messi amb la mirada.
Respecte al primer empat del Celta, a un gol, torna a planar el dubte si hi ha error en la defensa blaugrana: una situació d’atac, de possessió, de domini blaugranes, canvia en un segon i es converteix en un dos contra un a l’altra àrea, amb el pobre Piqué sol, incapaç d’evitar un teva-meva entre els dos atacants gallecs. Riqui Puig i Ansu Fati han estat titulars i, efectivament, el mig del camp i la davantera han millorat. Es veu que ara ens hem de preocupar per la defensa!
Restablerta la igualtat, Suárez fa el seu segon gol en una acció autèntica de davanter centre anticipant-se per centèsimes en el xut guanyador que, a més, va arran de pal. Pals havia rebut Suárez en els dos anteriors partits i ara ha fet callar força boques.
I el partit ha acabat amb l’empat a dos, ja explicat, i una claríssima ocasió per al tercer gol local en què Nolito no endevina el darrer xut amb tot a favor, totalment a l’inrevés que Suárez en el seu segon. Si aquest hagués estat un partit de lliga normal, titularíem. “Bon empat a Balaídos”, per exemple. Ara, però, més aviat és “La lliga una mica més lluny”.