Estem tornant al Barça de dues cares i en els darrers partits està tocant la lletja. Els blaugranes han guanyat el Celta de pur miracle, que els gallecs haurien pogut golejar-los. Solament la manca d’encert en el remat i les decisives intervencions de Terr Stegen, Piqué i Èric Garcia, sortit en els darrers minuts, ho ha evitat.
Efectivament, les precaucions de Xavi Hernàndez davant la doble cita posterior al matx d’avui, dimecres amb l’Inter i diumenge amb el Reial Madrid, s’han limitat a protegir Èric Garcia i Dembélé, fent jugar Marcos Alonso de central esquerra, de parella amb Piqué, i Ferran Torres al davant, a l’esquerra. El defensa madrileny ha resolt bé la feina i el davanter valencià ha tornat a posar nerviosos els aficionats en veure que tornava a fer malbé les ocasions que els seus companys li oferien.
Així, l’entrenador de Terrassa deixava clar que no volia cap sorpresa davant d’un Celta, un equip a qui li agrada tenir la pilota i que té jugadors perillosos al davant. Amb aquests plantejaments, bona part de la responsabilitat creativa ha recaigut en els joveníssims Pedri i Gavi i ells han estat els que han trobat el desllorigador per obrir el marcador en la jugada que ha acabat essent la definitiva. Gavi ha aconseguit centrat una pilota perillosa i Unai Núñez refusa en curt deixant la pilota morta. Pedri n’està al cas i supera un venut Marchesin, el porter argentí dels gallecs que ja havia fet dues parades de molt de mèrit. La primera part acaba amb un claríssim penal de Javi Galán a Raphinha que incomprensiblement l’àrbitre no només no ha assenyalat sinó que clarament fa gestos indicant que ha vist “piscina” del brasiler.
De sobte, la segona part esdevé un partit completament diferent amb els gallecs trenant aproximacions molt perilloses. Xavi decideix fer un triple canvi i entren Frenkie de Jong, per Pedri (un canvi pactat per donar descans al canari i recuperar l’holandès), Ansu pel desencertat Ferran, tan desencertat que ha refusat una rematada del seu company Piqué, i el que també era previsible era el tercer, de Dembélé per Raphinha. Res no ha canviat, però (de fet eren canvis naturals prèviament dissenyats) i el Celta s’ha fet amo i senyor del partit. Jugant clarament a l’atac, amb la incorporació dels davanters Carles Pérez i Paciencia, els gallecs han assetjat constantment l’àrea de Ter Stegen.
En el minut 69, se’ls anul·la un gol, per fora de joc de l’home que xuta al pal abans del remat a dins i un devessall de jugades dignes de gol se succeeixen, inclosos altres xuts al pal o refusats per la defensa blaugrana. El partit s’ha guanyat, s’han dosificat els minuts per als jugadors importants,,, però el patiment ha estat gran. Per afrontar el doble compromís que dèiem a l’inici, un servidor hauria preferit veure un joc millor, més idees i més alegria que no pas l’obtenció dels tres punts. Els tècnics dels milanesos de l’Inter i del Reial Madrid es miraran aquest partit amb lupa per replicar el que ha fet el Celta sabent que tenen davanters millors que l’excel·lent conjunt gallec. Agafem-nos que venen corbes!