Hi ha haguts uns moments en el tram final del partit arran del segon gol visitant, que posava el marcador en un ajustat 3-2, que hi ha hagut una certa angoixa. Abans, amb el 3-1 aconseguit en el minut 33, s’ha jugat una mitja hora llarga on ja semblava tot dat i beneït, amb els entrenadors fent canvis per donar descans als titulars i al final, en uns darrers minuts d’encert, dos gols més han engreixat la diferència cap al 5-2 final. Tres episodis ben diferents en un mateix matx.
Un matx que ha començat amb un passadís d’honor del Getafe al Barça per la victòria en la copa, però amb una samarreta dels visitants amb el lema “Gánatelo (Earn it)” pel davant i, pel darrere, el tuit d’en Piqué: “El fútbol es para los fans”. Seguidament s’ha guardat un minut de silenci per a un gran barcelonista, Josep Mussons.
Amb la pregunta que ens fem a cada partit d'”avui aniran bé o malament les coses?” semblava que molt bé: pilota al pal de Messi en el minut 3 i primer gol en el minut 7 amb una passada llarga pel centre de Busquets a Messi, que resistint les trompades de la defensa, acaba creuant la pilota a gol, malgrat que el David Soria la toqui. Al cap de tres minuts arriba el primer accident: i una pilota rematada que anava a fora topa amb Lenglet i va al fons de la xarxa. Es dóna la circumstància que, momentàniament, el Barça estava amb deu homes, que Mingueza estava essent atès fora del camp.
La roda de la fortuna sembla girar de nou quan, en el minut 27, ells sols, el Getafe, es fan un gol: una cessió de Chakla cap al seu porter va massa forta i supera David Soria que no pot evitar rebre el gol. I si a això li afegim que Messi posa el 3-1 en el minut 33, resolent una jugada de pilota descontrolada, xutant primer al pal i amb ell mateix recollint el refús que li torna per darrere del porter, ja semblava tot dit. Amb tanta eficàcia, els que dèiem “ens falta un davanter centre!” i més en un dia que Dembélé havia notat molèsties a darrera hora… resulta que el “nou” era Messi!
Com hem avançat, canvis a l’inici de la segona part (Ilaix i Araujo) per fer descansar Piqué i Lenglet i arriben uns minuts de joc musti, res a veure amb la primera part, fins al segon accident. En el minut 67, Araujo trepitja Enes Unal dins l’àrea, sense cap mena d’intencionalitat. L’àrbitre de camp ho deixa passar i el joc continua una bona estona, fins que des del VAR li diguin que vagi a mirar-s’ho. Les imatges no admeten discussió i el mateix Unal posa el 3-2.
El Barça havia decidit passar tranquil·lament la segona part i amb el segon gol madrileny no s’acaba de reactivar mentre que els madrilenys revifen. Queda tot tallat en sec quan en el 86, un Araujo imperial remata impecablement un córner a servei, també immillorable de Messi, que feia tuf de gol olímpic. La igualada a gols en pròpia porta també es repeteix a penals perquè, amb el temps ja exhaurit, Messi cedeix a Griezmann l’opció de convertir-ne un, ja que el francès n’havia estat l’objecte de falta dins l’àrea. Queden set finals més i doblet. Qui ho hagués mai dit a l’inici de la temporada!