Interessant partit el Barça-Nàstic al Johan Cruyff per veure molts jugadors, per tenir la sensació que un nou moment comença i per deixar enrere un estiu llastimós amb la represa de la passada Champions i el serial Messi. L’equip blaugrana, amb samarreta groga amb la senyera al pit, ha presentat dues alineacions totalment diferents i gairebé es podria parlar, doncs, de dos parits de 45 minuts.
A la primera part el Barça ha sortit amb Neto; Sergi Roberto, Piqué, Lenglet, Alba; Busquets, Aleñá, Pedri; Messi, Griezmann i Dembélé. Podria perfectament ser un equip titular. Amb el cas apart de no disposar de Ter Stegen, lesionat, la defensa és la de la temporada passada (de fet de fa poques setmanes); al mig del camp segueix Busquets amb dos nous companys força més joves i, al davant, hi hauria la possible davantera titular amb el crac argentí envoltat dels dos francesos.
Justament ha estat Dembélé qui, en el seu “redebut”, en porta uns quants, ha obert el partit resolent una jugada embolicada i Messi ha cedit a Griezmann l’opció de xutar un penal quan, en el minut 18, Piqué anava a rematar i és agafat per Ribelles. El petit príncep ha transformat el 2-0.
La prova semblava força positiva amb moments brillants de Pedri i amb Messi, mirat per tots els ulls, donant la sensació d’estar implicat i protestant algun desencert arbitral. I aleshores, en el minut 31, el tarragoní Bonilla engalta un molt bon xut que sorprèn Neto, potser tapat, i fa un gran gol pels granes, avui de blanc.
El Barça ha jugat la segona part amb Iñaki Peña; Semedo, Araujo, Cuenca, Junior; De Jong, Riqui Puig; Coutinho, Trincao, Braithwaite y Konrad de la Fuente.
A la defensa seguim amb els dos laterals suplents de l’any passat, malgrat que Semedo va ser moltes vegades titular, i els centrals clarament són segones opcions. Els tres del mig del camp sí que seran moltes vegades titulars i, com a l’any passat, és al centre del camp on hi haurà una forta pugna amb aquest ventall de jugadors que ofereix característiques i combinacions molt variades. De Jong controla la pilota i el tempo, Riqui Puig és explosiu, a la vegada que creatiu, i Coutinho menja a part. Un altre jugador encara del FC Barcelona, Arturo Vidal, no s’ha vestit, com tampoc no ho ha fet l’altre nom que Koeman va dir que no volia, Luís Suárez. Ansu Fati tampoc no hi era, que també està lesionat.
Hem esmentat dos davanters i és en aquesta línia on la incertesa serà més gran. Dels tres que han sortit a la segona part, Konrad, que ha fet uns bons minuts, és del filial, de Braithwaite, fitxatge d’emergència, no sabem encara molt què en pensa Koeman i Trincao se’ns ha venut com a fitxatge estrella. Efectivament, se l’ha vist murri, decidit amb el seu joc poc habitual per la dreta tot i ser un esquerrà tancat. Podria ser el jugador simètric a Coutinho, un dretà que juga per l’esquerra.
Justament Coutinho, exhibint galons dins d’aquesta formació de la segona part, ha estat l’encarregat de xutar el penal que ha significat el 3-1 final i ha volgut mostrar que vol ser, a part de campió de la Champions que ja és, un pes pesant en aquesta plantilla.
Poca cosa més a afegir i esperar la segona prova davant del Girona, mateix lloc i horari, dimecres que ve. Potser ja no veurem dos equips sinó un i diverses substitucions i ja sabrem més per on van els trets.