El Barça ha començat dominant el matx i de seguida es veu que Messi vol que el protocol d’oferir la seva 6a pilota d’or als afeccionats es vegi refrendat sobre la gespa amb constants desplaçaments llargs als dos laterals.
És però el Mallorca qui dóna el primer ensurt, al minut 6 i, gairebé a la següent jugada, arriba el gol de Griezmann (1-0) a passada directa de Ter Stegen, Una genialitat del porter alemany que demostra ser el primer atacant, talment com si fos un porter d’handbol, però amb els peus. Griezman fa una gran cursa i ho acaba amb una picadeta.
No només a Griezmann se’l veu més desimbolt, Rakitic també està molt encertat i gairebé marca culminant una jugada impossible. I arriba el minut 16 amb el 2-0, gol de Messi que llença un xut impecable, com si fos una falta, però no amb la pilota parada sinó en joc, que té més mèrit.
Arriben uns minuts “d’agradar-se” i, per exemple, en un parell de jugades, Piqué es queda de davanter centre perquè llegeix que el partit és a l’atac. En una sensació d’anar amples, el trident atacant es volen regalar els gols entre ells i abusen una mica del darrer passi.
I aleshores, en el minut 35, malgrat que fos una mica de rebot, el Mallorca fa del 2-1 i, a pesar que el Barça estava jugant de fantasia, comença a sortir el culer poruc de sempre que remuga: “massa perdonar” “s’han de matar els partits…”, però de seguida, cinc minuts després, Messi fa una altra “assistència a la xarxa”: un xut no exempt de potència però precís i delicat. Cal remarcar que uns segons abans, l’argentí havia rebut una falta que el fa doldre‘s molt. Quan s’aixeca, s’encara amb l’entrenador del Mallorca i el culer de la meva dreta diu: “Ai que patirem!” mentre que el de la meva esquerra diu “Ja han begut oli, que l’han fet enfadar” i tenia raó aquest segon: immediatament, en el minut 43, arriba l’extraordinari gol de Luís Suárez. Acabant una boníssima jugada trenada amb De Jong, l’ariet, en el moment de rematar, es troba d’esquena a la porteria i, en lloc de girar-se, s’inventa un remat final d’esperó, que sortirà a totes les televisions del planeta i que va directe al llistat del millor gol de l’any, Amb el 3-1, arriba el descans.
La segona part comença amb més jugades de fantasia, amb un De Jong molt encertat, i sorprenentment, al minut 60, surt del camp per Arturo Vidal. Sabria greu que es tractés de quotes de minuts obtingudes després de queixar-se. Vidal no aporta res de substancial i, al minut 64, Budimir fa el 4- 2, en una mala sortida de Ter Stegen.
Som al segon moment de dubtes, que inclou una nova targeta groga a Piqué (en porta moltes en aquesta temporada) i, al minut 71, entra Aleñà per Rakitic, aquesta vegada amb la sensació que es busca l’aplaudiment del públic per al croat.
Això de les rotacions és inevitable però pot ser bo o dolent. Està molt bé saber-se l’alienació “de memòria”. Ara mateix, el trident està resolt, el centre del camp sembla que també i, a la defensa, hi ha la circumstància de què juguen els laterals no habituals. Quan tornin els titulars, a l’esquerra no hi haurà dubte i el lloc serà per Jordi Alba. A la dreta, però, estarà per veure, que en Sergi Roberto ha de jugar, sigui on sigui. Quin és el problema dels laterals? Doncs que fallen en les centrades. Cap dels gols d’avui han vingut per jugades de les bandes i a fe que n’hi ha hagut moltíssimes d’apertures als laterals.
Amb el 4-2, el Mallorca s’anima, juga bé i juga obert i Ter Stegen fa una parada extraordinària rectificant a l’aire per aturar una pilota que canvia de trajectòria per un rebot. I del possible 4-3, es passa al 5-2, hat-trick de Messi, que resol una jugada molt coral, pel centre, en el segon moment de “posar-se les piles”.
Griezmann també surt del camp, entrant Carles Pérez, en un segon canvi que també serveix perquè el Camp Nou aplaudeixi el francès, i s’ens referma la sensació que estem molt a punt d’acabar trobant l’onze titular i recitar-lo de memòria.
Bon partit, i molt entretingut, i cal agraïr al Mallorca que hagi vingut al Camp Nou a jugar.