Davant del Getafe hem vist un Barça a ràfegues pel que fa al bon joc, però en tot cas feble i incapaç d’aguantar un resultat positiu i de generar confiança. Sols calia veure el rostre de Leo Messi en acabar el partit. No vull carregar les tintes sobre en Quique Setien, però té un paper difícil: salvar un Barça, que si bé segueix viu a les dues competicions més importants (la Lliga i la Champions), és un Barça que en el seu conjunt i com a club, no deixa de sorprendre’ns.
Quan encara no està clar si acabarem fitxant o no algú per substituir Suárez, a l’altre context del club (fora del camp de joc) la Junta ha decidit afiliar al club a la patronal Foment del Treball sense consultar-ho, com a mínim als compromissaris. Es converteix en el primer Club de futbol que forma part d’una Patronal, una patronal que agrupa les principals empreses que varen marxar de Catalunya (aquí ho deixo) però, si no n’hi hagués prou, signa un acord de patrocini amb la plataforma blockchain Chiliz, que fomenta el joc per mitjà d’una moneda virtual amb la qual pots comprar l’opció de votar enquestes i guanyar premis, i exhibeixen una samarreta amb el número 88 en la presentació. Casualment el 88 és el símbol utilitzat pels neonazis arreu del món, tal com es pot veure en les seves samarretes.
Però, cap on anem? Veritablement, com ja vaig dir en escrits anteriors, els resultats futbolístics és l’única cosa que aguanta aquest Barça.